Enllaç directe al Certificat voluntari de movilitat. Fes-ho des de casa

El govern de la Generalitat de Catalunya, treu un certificat voluntari de movilitat, hem parlat amb fonts del Mossos d’Esquadra, i ens aconsellen, no anar a les comissaries a sol-licitar el document el trobareu a la Pagina Web del departament d’interior. Un cop més l’AGIPCAT informant i orientant als nostres usuaris.

Enllaç departament d’interior, document:

https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_autoproteccio_emergencia/malalties-transmissibles-emergents-amb-potencial-alt-risc-/certificat-autoresponsable-de-desplacament-en-el-marc-de-lestat-dalarma-per-la-crisi-sanitaria-per-la-covid-19

 

Acaba l’any 2019

Acaba l’any 2019, ha estat un any amb moltes emocions ams reptes importants i sobretot amb uns objectius complerts. Em tingut una activitat a tota velocitat. Ara que acaba l’any volem fer un breu resum de les accions i activitats durant tot l’any.

En primer lloc volem donar els agraïments a les diferents administracions catalanes per estar al nostre costat, escoles, institus i cossos policials.

Agrair com no a les mes de 146 insercions laborals a l’empresa Wakeful, a tota la gent que a confiat amb el projecte AGIPCAT. Volem agrair-os la vostra confiança. L’any 2020 seguirem creixent amb noves entitats a les terres de l’Ebre i Girona.

Gràcies per estar amb nosaltres. Junts som millor!!

Que paseu un bon any nou!!

Us presento la gent que composem l’equip de treball AGIPCAT:

Paquito Ferreres (President d’AGIPCAT)

Dolors Jacinto (Vicepresidenta)

Manel Carbonell (Secretari)

Belen Borja (Sots- Secretaria)

Sicus Carbonell (Tresorer)

Carmen Font (Coordinadora Bcn)

Kike Castellon (Coordinador Llda)

Pamela Messeguer (Coordinadora Tgn)

Manel Sola (Coordinador Bcn)

Carmeta Gutierrez (Coordinadora Tgn)

Jose Miguel Jimenez (Coordinador Tgn)

Adela Gabarri (Coordinadora Reus)

Juan Jose Muñoz (Sub coordinador Tgn)

Antonio Gabarri (President Consell de mediació)

Jaime Jimenez (Vicepresident consell)

Santiago Hernandez (Tresorer)

Nando Nouvilles (Secretari consell)

Equip tecnic Vanessa Lopez i Laia Chafer


Guardons Honorifics

Guardo Honorific:

Empresa de serveis Wakeful al Sr. Alberto Torrejon

Al Sr. Ramon Vilchez per la trajectòtia professional.

Jurat dels Guardons AGIPCAT: Sra. Irene Rigau, Sr. Pep Fornes, Sr. Jordi Turtos i Sr. Fernando Macias 

Guardo Agustin Abellan «Chango» a la Emilia Gimenez.

AGIPCAT amb l’alcalde de Lleida

Reunio amd l’alcalde de Lleida Miquel Pueyo, la Regidora d’educació Sandra Castro i el cap de gabinet de l’alcaldia. Presentant els projectes de l’entitat, el llibre Gitanes i Gitanos Catalans i l’invitació per l’acte d’entrega dels guardons de l’arribada del poble gitanos a Catalunya.

Jornades de mediació

10 d’ Octubre 2019: Ponencia del Dr. Eduard Vinyamata. Expert internacional conflictología.

 11 d’Octubre 2019: Cloenda de les Jornades. Es va lliurar els diplomes del curs de mediació. Felicitar als alumnes que van aprovar el curs. AGIPCAT felicita de manera especial als nostres mediadors i mediadores per aquest curs: «Tio Juan», Jose Jimenez, Manuel Sola, Abraham Campos, Carmen Font, Belen Borja i Carmen Gutierrez.

 

Records de dos trasllats forçosos

MIGUEL  SANTIAGO  HEREDIA  (“Manuel”)

 

  1. AL SOMORROSTRO

 El Somorrostro estava a Barcelona. Era un barri marítim format per moltes barraques. Hi vivíem paios i gitanos en bona harmonia.

La meva família venia d’Almeria. Els meus avis van arribar fa més de cent-cinquanta anys, més o menys. Som barcelonins (1), però la terra tira! Érem 11 germans, nou nis i dues noies.

Jo vaig néixer a Barcelona, l’any 1950. Era el segon fill de Rosa i Francisco. Eren gitanos, unes bones persones i molt treballadores.

De nens jugàvem a la platja i a fet i amagar. Llavors al barri no hi havia escola. Durant el dia els nostres pares anaven a treballar i nosaltres ens quedàvem al carer. La nostra infància va ser una època d’innocència… no coneixíem cap altra cosa! A més,  nos ortíem del barri per por al “Grabao” (2).

Amb 13 anys vaig tenir la meva primera feina com aprenent. Fèiem artesania del vidre, gots, copes… Per anar al treballs ens aixecaven a les cinc del matí. La fàbrica s’anomenava PRIMAZVI i es trobava al carer del Gasómetro. Al final del carer es trobaven les fàbriques. Entràvem a les cinc i sortíem a les tres. A les nou del matí ens preníem l’entrepà.

Vaig tenir una altra feina a l’empresa GALLARI. En aquella ocasió la tasca va ser menys complexa, era part d’una cadena productiva. Jo estava al peu d’una màquina. Allà passaria, més o menys, un any. En aquella època va morir el meu avi. Poc després vam marxar, ens van portar, a Badalona.

 

  1. Trasllat forçós a Badalona.

 Amb l’excusa d’una desfilada naval, que presidia Franco, ens van treure del Somorrostro per portar-nos al Polígon de Sant Roc, de Badalona, el juny de 1966.

Arribats a Badalona, ens van ficar en un barracó, on per primer cop vam tenir instal·lació elèctrica. El nostre barracó s’oritentava al que avui és el carrer Vélez Rubio. Ens van treure del Somorrostro sense donar-nos cap explicació. També sense saber perquè, no ens havia tocat un pis (3).

Allà vam viure uns dos anys. Treballàvem fent l’enllumenat i posant el gas deSant Adrà. Ens van treure de Sant Roc tal i com ens hi havia portat, per la força i sense explicacions.

 

  1. Un altre trasllat forçós al Camp de la Bóta.

 El desembre de l’any 1967 ens van portar al Camp de la Bóta, que era un barri de barraques de Barcelona. Vam estar allà uns mesos. El barri s’anomenava Pequín. La nostra “caseta” (era una barraca” tenia tres “habitacions” i cuina. Havíem perdut espai. En arribar allà ens van dir que allò era la nostra caseta. Ens trobàvem com desplaçats. L’estada allà no va ser bona. Consideràvem aquell lloc poc segur. Ens semblava que el Somorrostro oferia menys ricsos. Hi havia allà formes de vida molt diferents: nosaltres érem cistellers i ferrers… Passats uns sis mesos vam tornar a Sant Roc, a la casa dels meus avis. Vam estar amb ells una temporada. Després vam llogar una caseta a Can Tunis.

 

  1. A Can Tunis … i de tornada a Sant Roc.

Així va ser com del barri de Pequín vam marxar a Can Tunis. Allò era una altra cosa: la majoria era gent coneguda. Hi havia allà dues fonts, un safareig públic i una escola municipal. Al barri ens coneixíem tots. Hi havia un bon ambient i molta vida entre veïns.

Allà vam viure durant dotze o tretze anys. Després vindríem a viure, de nou, a Sant Roc.

(Sant Roc. Badalona)


(1) La família dels Santiago s’identificaven com “cafeletes”: un tipo de gitano barceloní, originari d’altres llocs d’Espanya, que viuen a Barcelona des de fa diverses generacions i que es consideren catalans, tot i que parlen castellà entre ells, a la vida quotidiana.

(2) El “Grabao” era el sobrenom amb què era conegut el sergent Rivera, de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Tenia la cara marcada per les seqüeles de la virola i dominava els baixos fons de la ciutat. Era temut per la població marginal. La patrulla que treballava amb ell era coneguda amb els obrenom de “El Rondin”. Les víctimes d’aquest personatge eren portades a Comissaria i al “Pabellón de Misiones” en un furgó conegut com “La Piojosa” (Vegeu: José Esteban Vilaró Un mundo insospechado en Barcelona. Barcelona, : Gráficas Alba, 1945. I Juan de Dios Ramírez Heredia “Mendigos y policias”, El Periódico, 27 de novembre de 1982).

(3) Sobre el trasllat forçós dels barraquistes del Somorrostro a Sant Roc (Badalona) i d’allà al Camp de la Bóta i a la Perona, vegeu les nostres obres Els gitanos de Barcelona (2000) y Els gitanos de Badalona (2002), publicades per la Diputació de Barcelona. També Carme Garriga Boadella y Salvador Carrasco Calvo Treball Social amb Gitanos Col.legi de Treball Social de Catalunya, Barcelona, 2016. pp.22-25.

(Notes de Salvador Carrasco)

 

platja somorrostro barcelona

Primera Jornada del Pla Integral del Poble Gitano

cartell jornada pla integral poble gitano

Demà dijous 29 de novembre tindrà lloc la primera jornada dedicada al debat del Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya. Sota el títol «Impacte social amb i per a les gitanes i gitanos a Catalunya», durant tot el matí a la Casa del Mar es tractaran diversos aspectes sobre els quals s’ha treballat en els darrers anys a través d’aquest programa d’acció del govern de la Generalitat. Els protagonistes del debat seran els directament afectats per aquest pla: les persones gitanes, organitzacions i institucions que participen tant en la seva execució com disseny, així com els seus beneficiaris.

El programa de la jornada preveu tractar l’impacte del Pla Integral del Poble Gitano a través de quatre àmbits temàtics. En primer lloc, diversos ponents faran un recorregut per la història del treball amb i per al poble gitano a Catalunya. Entre els participants es trobarà el responsable del pla, Ramón Vilchez, el president de la Unió Romaní, Juan de Dios Ramírez Heredia, l’estudiant de Dret María Contreras; i el tècnic intercultural Alfredo Reyes.

Tot seguit, els participants passaran a analitzar els principis, accions i resultats d’èxit de l’execució del pla integral. La jornada continuarà amb dues taules rodones. La primera tractarà casos d’impacte de l’execució d’aquest programa, com el cas de l’institut escola Mediterrani de Campclar a Tarragona o de l’institut Prat de Sant Cosme del Prat de Llobregat, l’experiència de persones gitanes que han rebut suport del pla per cursar estudis universitaris, o la d’iniciatives com el Casal Cívic la Mina, a Sant Adrià del Besòs. La darrera taula rodona de la jornada estarà dedicada a les dones gitanes i l’impacte del pla integral sobre el seu col·lectiu.

La jornada, que tindrà lloc a la sala d’actes de la Casa del Mar, s’iniciarà a les 9.30 h del matí i s’allargarà fins a les 14 h. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, serà l’encarregat de fer el parlament d’obertura de la iniciativa, mentre que la clausura anirà a càrrec del director general d’Acció Cívica i Comunitària, Bernat Valls, i del president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC), Simón Montero.

Avui dimecres 28 de novembre encara us podeu inscriure a la jornada enviant un correu electrònic a poble.gitano@gencat.cat.

 

cartell jornada pla integral poble gitano

Antonio Gabarri ‘Tío Antonio’: «Porto la mediació a la sang»

tio antonio antonio gabarri

 

És un dels homes més respectats i estimats entre la comunitat gitana a la provincia de Tarragona. El telèfon al que truquen des de famílies, fins a la Guàrdia Urbana o els Mossos d’Esquadra quan necessiten algú perquè mediï en un conflicto. Antonio Gabarri Tío Antonio va arribar a Reus el 1974 des de Manresa, ciutat on va néixer el 1950. Des del 1982, el seu barri de referència és Sant Josep Obrer, on el 2007 va crear, junt amb el seu cosí, l’Associació Gitana Catalana Sant Josep Obrer, que encara avui presideix.

Què el va empenyer a muntar l’associació?
Vam començar per petició de Barcelona, des de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya FAGIC). Ho vam fer amb un cosí meu; junts vam impulsar diverses associacions a Tarragona, la Canonja… Teníem clar que el món associatiu havia de créixer.

Ja venia, però, de treballar molt per la comunitat
Tots els gitanos són mediadors, però no val fer una cosa avui i retirar-se al dia següent. Jo això ho he portat sempre a la sang i sempre m’ha agradat. Si això no t’agrada, és com un ofici… no sortiràs mai endavant. Oficialment em vaig mediador el 2007 i vag començar a treballa-hi, però la realitat és que ja n’exercia abans.

El respecte de la comunitat gitana no s’aconsegueix de la nit al dia. Quines són les claus?
Ser un gitano intatxable: que no siguis borratxo, que no siguis dolent, que no et posis a baralles, que sgiui bona persona sempre, de dia, de nit i a totes hores. . Això no es guanya ni un dia, ni en dos i tres… Això és any rere any. I la teva familia també ho ha de ser, d’intatxable. Aquest és el respecte que es guanya.

Com va començar a fer de mediador?
Des que tenia 20 anys, que no estava ni casat, ja venia la gent a demanar-me consell! I jo m’interessava per ells, per saber què havia passat, els exigia sinceritat… I em feien cas. I la gent n’anava parlant… Fins ara que a les onze de la nit em truquen els Mossos que vagi a Campclar a fer de mediador!

Com ha de ser un bon mediador?
Un bon mediador ha d’escoltar una part, ha d’escoltar una altra… analitzar què coincideix, què no, i fer de jutge. De vegades, quan estem nerviosos entenem les coses de forma diferent a com ens les han volgut dir, i jo els intento fer veure. Sempre miro que la troca no es faci més gran, perquè sinó estem perduts. També quan algú és culpable li dic: has de marxar dos, tres mesos, un any… perquè si es troben les famílies s’enganxaran. Busco que les coses es calmin, i que no es barallin més.

Es pot resoldre tot en mediació?
Sí, fins ara jo ho he pogut resoldre tot. Els Mossos d’Esquadra quan tenen un problema, em truquen. I els dono xerrades jo sobre la mediació a la comunitat gitana. De vegades em criden de Tortosa i tot!

Com era el barri de Sant Josep Obrer quan va arribar? Les drogues eren llavors un problema greu.
Ni la policía podía entrar aquí. La persona que s’encarregava llavors del barri, Domingo Baíllo, va demanar col·laboració als gitanos. Ens vam ajuntar tots els gitanos vells i vam estar parlant amb la gent de mal viure. Els hi vam dir: “si has de portar aquest mal viure i fer aquest ofici, ja pots marxar d’aquí”. I així van marxar tots. Vam sortir a la televisió i tot, va ser una bomba! Va marxar gent gitana i no gitana. No erem sols nosaltres: vam ser tot el barri els que ens vam tirar al damunt.

Quant de temps van necesitar per aconseguir-ho?
Tres dies i ho vam solucionar tot. La fama evidentment la té i la seguirà tenint el barri, però des de llavors és un barri com qualsevol altre on es viu tranquil.

Ha millorat doncs el barri?
Ha millorat en netedat, en cura dels pisos, gràcies a l’associació de veïns de Sant Josep Obrer que estan promovent la millora del barri.

Quina és la prioritat ara per a l’associació?
No volem que la gent estigui pel carrer. Per això col·laborem amb el Projecte Vitamina, que fa sessions a Reus.

L’educació dels nens i nenes gitanos és clau en aquest sentit. Queda encara molt camí per recorrer?
Hi ha pares que són una miqueta durs de mollera i encara no ho entenen. Avui plou, fa fred… i el nen no va a l’escola. Jo vaig anar un mes al col·legi! Després de gran he hagut d’anar, i em va donar fins i tot vergonya! I això no pot ser: abans la gent gran estava molt tancada, ara qualsevol nen de 12 o 13 anys ja té una altra visió, i això és el que volem.

Vostès van posar en marxa un projecte amb l’esport com protagonista.
Aqui a Sant Josep Obrer tenim 72 nens i vam fer equips de futbol. Vam dir que el que faltés al col·legi o portés males notes, no podria jugar i el deixarím tot sol com un vaixell a la deriva. Els que sí compleixen a l’escola, tenen tots els beneficis. No vull que els nens estiguin al carrer, vull que estiguin fent una activitat.

Quants equips tenen ja formats?
De totes les edats, en tenim ja. Juguen amb les altres escoles de Reus. Aquests nens tenen molta afició, el futbol a tothom li agrada. També els insistim als pares perquè els vinguin a veure, perquè això els anima.

I les nenes?
No, volíem crear un equip de bàsquet, però no vam trobar nenes que estiguessin interessades. Hem provat tot tipus d’activitats, però ens costa més arribar. Encara tenim nenes que pensen en casar-se als 15 anys, i això no pot ser.

Encara passa això?
Molt menys, però alguna passa. Fa pocs dies una parella de 16 es van demanar, però els pares els obligaran a esperar com a mínim fins als 18. És important que les noies el dia de demà siguin dones formades.

Estan condicionats els nens pels perjudicis que tenen els altres sobre els gitanos?
Encara ens trobem problemes amb alguns centres en aquest sentit. Hi ha molta discriminació encara. Pocs nens gitanos poden dir en aquesta situación que ells volen ser metges; tampoc tenen prou suport de l’entorn. També fa falta que els pares empenyin més els fills, que els demandin què volen ser el dia de demà i que han d’esforçar-se per aconseguir-ho. D’altra banda, hi ha a més casos com el de dues nenes al barri que no han pogut anar a l’institut perquè les famílies no s’ho podien pagar.

I aquí falla la informació o la manca de suport institucional?
Falta informació, però els pares no es molesten moltes vegades a buscar informació. Que vinguin a parlar amb mi per aconseguir una beca! Volem que pugin i s’eduquin, el que no volem és que es quedin estancats! Però si no ve ningú a demanar-me ajuda, jo no puc fer res.

tio antonio antonio gabarri