«Un passat,un present, i un futur per la comunitat gitana» de Franciscà Maya Heredia

Bon dia, cicle d’articles ¿ quin demà ens espera després del COVID19?

Avui ens escriu Franciscà Maya Heredia «Popi» Regidora d’ERC a l’ajuntament de Sabadell. L’article porta el Títol Un passat,un present, i un futur per la comunitat gitana.
per l’AGIPCAT i Gitanos.cat es un plaer publicar aquest article d’una gitana que sempre a defensat les desigualtats del poble gitano des de l’activisme. I ara li toca fer-ho des de la regidoria de l’ajuntament de Sabadell.

Des de AGIPCAT i Gitanos.cat, respectem la llibertat d’expressió dels col·laboradors que ens escriuen els articles son opinions personals i respectades per la part que a nosaltres ens correspon
#AGIPCATConstruimFutur
#AGIPCATInnovaccioSocial
#AGIPCATxCOVID19

Image may contain: text

Image may contain: text

Image may contain: text

Image may contain: text that says "És cert que aquesta crisi sanitària ens afecta a tots per igual, però la diferència que ens tracta de la mateixa manera. Partim del fet que la població gitana mai juga amb avantatge: patim alts nivells de discriminació, prejudicis en moltes ocasions, per a moltes famílies gitanes, una situació social més vulnerable altres minories, pel volum discriminació que arrosseguem. Només ens cal mirar enrere un moment per adonar-nos que tornarem a viure situacions similars a que ja van viure els nostres avantpassats."

Image may contain: text

Image may contain: text that says "valentia complicitat viure situacions de risc poble gitano. Reivindiquem l'oportunitat de mostrar coneguda nostra realitat nostra cultura, lluny prejudicis ens envolten/acompanyen. sense sense específica, necessitats malauradament, d'una forma compte les gitana, história es repetirà. Aquest de partida de sempre. lamentable situació seria una oportunitat inclusió pugui avançar igualtat d'oportunitats entre els ciutadans. tenim; tothom, tingut l'oportunitat decidir néixer una altra situació, triem els barris vivim, com nostra salut les situacions patim nostra vulnerabilitat majoritària, d'agradar treballar desgràcia, tenim la ambulant, tingut, però, tenim. si volem continuar vivint davant silenci el menyspreu són gitanos" es"

Image may contain: text that says "La suma de això és realitat que vivim. No culpables de decisions que pres. Admetem assumim nostres responsabilitats obligacions, tal com fan la resta de ciutadans. Som conscients que vindran canvis tothom futur immediat. respecte la convivència, canvis respecte a les relacions entre veïns. Els gitanos som, majoritàriament, una població vulnerable, gran part la pobresa que disposa de eines necessàries poder fer front amb garanties futur incert difícil que ens espera. És per això què necessiten unes polítiques adequades, implicació les administracions la cooperació que ens permetin encarar encarar junts les de la crisi."

Image may contain: text that says "ja estem alertant les Arran d'això, administracions preveiem que haurem de fer front. Si cadascú de nosaltres, la part pertoca, som prou responsables complir nostres obligacions, nosaltres ciutadans les administracions com garants del benestar de la població de les polítiques adequades al moment, sumarem caminarem a futur més esperançador poble gitano. diran fem plantejaments Però no podem renunciar deixar enrere un passat ple d'entrebancs insalvables a nostra gent; aspirem present estable; somiem un futur més igualitari. Lluitem I, per acabar, uns altres versos del gran Pepe Heredia: grande/ lo pasa,/ yo arcángel/ (Mirabrá de mi arcángel quarda)."

 

«Què m’he trobat i què em trobare?» de l’Enric Batista

Bon dia, cicle ¿Quin demà ens espera després del COVID19?

Avui tenim l’honor i el plaer de publicar un article d’un col-laborador de l’AGIPCAT  l’Enric Batista. Mosso d’esquadra de l’ABP de Tarragona (Oficina de relacions amb la comunitat), ens explica Què m’he trobat i què em trobare?

Un article que el publicarem amb dues parts unes reflexions molt importants que ens escriu amb aquest article.
l’AGIPCAT i Gitanos.cat. Defensem la llibertat d’expressio dels nostres col-laboradors els articles son opinions personals.
#AGIPCATInnovacioSocial
#AGIPCATConstruimFutur

Image may contain: text that says "TROBAT TROBARÉ? donar les gràcies a meva família per la comprensió i per la seva responsabilitat. No és fàcil viure amb una que hi una emergència on ha voldrien ells que estigués. no Tinc 57 anys, casat des de fa 29 anys, amb dos fills de 27 18 anys, que conviuen amb nosaltres. Treballo de Mosso d'Esquadra de fa més de 30 anys i actualment servei a l'Oficina Relacions Comunitat. Una doncs, com a persona com a professional de la policia, que no ha servit però, per evitar sorprendrem del que estem vivint."

Image may contain: text

Image may contain: text

Image may contain: text

 

«Persones i conflicte: la confiança com a motor de les relacions humanes» d’ Eduard Carrera

Bon dia, cicle d’articles ¿quin demà ens espera després del COVID19?

Avui ens escriu Eduard Carrera, Professor de la facultat d’educació i psicologia de la UdG. Coordinador del postgrau en resolució de conflictes publics i mediació comunitaria..Porta per títol: Persones i conflicte: la confiança com a motor de les relacions humanes

AGIPCAT i Gitanos.cat respectem la llibertat d’expressió dels col·laboradors que escriuen els articles respectant les opinions de personals.

#AGIPCATInnovacioSocial
#AGIPCATCohesioSocial

Image may contain: text

Image may contain: text that says "Aquests les xarxes socials, de Whatsapp les missatges pal-lien la manca d'activitats deixat estem confinament, es recomanacions es segueixen al de informació. relacions? De confiança les persones persones? passa del les problemàtiques socials agreujades crisis? abordarem complexitat conflictes sorgiran ressorgiran amb més força?. caracteritza capitalista remem juntes fent dualitat fa nostra societat, promou l'individualisme el banda, les persones dificultats, l'altra, responsabilitzes, pot prescindir tu. Alguns autors (Richard Sennett Tzvetan Todorov) suggereixen sorgeixen conflictes comunitat, els vincles socials veuen amenaçats. aquest sentit, és crisis trobarem societat adonat vulnerabilitat, afrontar complexitat (no tothom), amb un malestar, mancada confiança, la d'engranatge clau"

Image may contain: text that says "el parece indicar pensamiento, la acción, la Sociedad, remedio que suportar una cierta de regles, una transgresión de lo acostumbrado" (Daniel Innerarity. La democracia del conocimiento). Ens trobem, doncs, davant d'un repte majúscul ens convida trencar les estructures socials mirar perspectiva relacional. abordar malestar enfocar serveis projectes orientats a gestió alternativa de conflictes al reteixir des de lo comunitari, la confiança, el motor que mou les relacions humanes. Per això, cal desenfocar la mirada que s'aboca als que anomenem "imprescindibles" que la reorientem al tothom. Les persones que ens envolten."

Image may contain: text that says "el moment de promoure lo comunitari en les estructures, que fins avui semblaven intocables. places, comunitats veïnals, edificis, l'entramat de ciutats, han de girar seva mirada dirigir-la cap relacions. això, serà també gran repte de mediació, treball comunitari. Abandonar seguretat del buscar que les s'entenguin, s'empoderin, promoure el fet les estructures s'orientin la construcció de confiança, on ningú quedi enrere. Eduard Carrera associat de la facultat d'educació i psicologia membre del grup de recerca LIBERI. Coordinador del postgrau en resolució conflictes publics mediació comunitària de la UdG."

 

Missatge de l’alcalde de Tarragona el Sr. Pau Ricoma

Bon dia, us deixem un missatge de l’alcade de Tarragona el Sr.Pau Ricoma. Agrain als Conciutadans l’actitut en el confinament, a l’hora posan en valor la tasca del personal de neteja publics facilitem la seva feina, siguem concients que tots els gestos sumen contra la Lluita al COVID19. Aquest missatge que va dirigit als ciutadans de Tarragona. Es pot estendre a les diferents poblacions ara mes que mai, tenim que sé solidaris i valorem la Feina dels treballadors publics que s’hi deixen la pell, Amb la lluita col-lectiva contra el Coronavirus.


#AGIPCATCohesioSocial
#AGIPCATreballSocial

AGIPCAT amb l’alcalde de Lleida

Reunio amd l’alcalde de Lleida Miquel Pueyo, la Regidora d’educació Sandra Castro i el cap de gabinet de l’alcaldia. Presentant els projectes de l’entitat, el llibre Gitanes i Gitanos Catalans i l’invitació per l’acte d’entrega dels guardons de l’arribada del poble gitanos a Catalunya.

Jornades de mediació

10 d’ Octubre 2019: Ponencia del Dr. Eduard Vinyamata. Expert internacional conflictología.

 11 d’Octubre 2019: Cloenda de les Jornades. Es va lliurar els diplomes del curs de mediació. Felicitar als alumnes que van aprovar el curs. AGIPCAT felicita de manera especial als nostres mediadors i mediadores per aquest curs: «Tio Juan», Jose Jimenez, Manuel Sola, Abraham Campos, Carmen Font, Belen Borja i Carmen Gutierrez.

 

Records de dos trasllats forçosos

MIGUEL  SANTIAGO  HEREDIA  (“Manuel”)

 

  1. AL SOMORROSTRO

 El Somorrostro estava a Barcelona. Era un barri marítim format per moltes barraques. Hi vivíem paios i gitanos en bona harmonia.

La meva família venia d’Almeria. Els meus avis van arribar fa més de cent-cinquanta anys, més o menys. Som barcelonins (1), però la terra tira! Érem 11 germans, nou nis i dues noies.

Jo vaig néixer a Barcelona, l’any 1950. Era el segon fill de Rosa i Francisco. Eren gitanos, unes bones persones i molt treballadores.

De nens jugàvem a la platja i a fet i amagar. Llavors al barri no hi havia escola. Durant el dia els nostres pares anaven a treballar i nosaltres ens quedàvem al carer. La nostra infància va ser una època d’innocència… no coneixíem cap altra cosa! A més,  nos ortíem del barri per por al “Grabao” (2).

Amb 13 anys vaig tenir la meva primera feina com aprenent. Fèiem artesania del vidre, gots, copes… Per anar al treballs ens aixecaven a les cinc del matí. La fàbrica s’anomenava PRIMAZVI i es trobava al carer del Gasómetro. Al final del carer es trobaven les fàbriques. Entràvem a les cinc i sortíem a les tres. A les nou del matí ens preníem l’entrepà.

Vaig tenir una altra feina a l’empresa GALLARI. En aquella ocasió la tasca va ser menys complexa, era part d’una cadena productiva. Jo estava al peu d’una màquina. Allà passaria, més o menys, un any. En aquella època va morir el meu avi. Poc després vam marxar, ens van portar, a Badalona.

 

  1. Trasllat forçós a Badalona.

 Amb l’excusa d’una desfilada naval, que presidia Franco, ens van treure del Somorrostro per portar-nos al Polígon de Sant Roc, de Badalona, el juny de 1966.

Arribats a Badalona, ens van ficar en un barracó, on per primer cop vam tenir instal·lació elèctrica. El nostre barracó s’oritentava al que avui és el carrer Vélez Rubio. Ens van treure del Somorrostro sense donar-nos cap explicació. També sense saber perquè, no ens havia tocat un pis (3).

Allà vam viure uns dos anys. Treballàvem fent l’enllumenat i posant el gas deSant Adrà. Ens van treure de Sant Roc tal i com ens hi havia portat, per la força i sense explicacions.

 

  1. Un altre trasllat forçós al Camp de la Bóta.

 El desembre de l’any 1967 ens van portar al Camp de la Bóta, que era un barri de barraques de Barcelona. Vam estar allà uns mesos. El barri s’anomenava Pequín. La nostra “caseta” (era una barraca” tenia tres “habitacions” i cuina. Havíem perdut espai. En arribar allà ens van dir que allò era la nostra caseta. Ens trobàvem com desplaçats. L’estada allà no va ser bona. Consideràvem aquell lloc poc segur. Ens semblava que el Somorrostro oferia menys ricsos. Hi havia allà formes de vida molt diferents: nosaltres érem cistellers i ferrers… Passats uns sis mesos vam tornar a Sant Roc, a la casa dels meus avis. Vam estar amb ells una temporada. Després vam llogar una caseta a Can Tunis.

 

  1. A Can Tunis … i de tornada a Sant Roc.

Així va ser com del barri de Pequín vam marxar a Can Tunis. Allò era una altra cosa: la majoria era gent coneguda. Hi havia allà dues fonts, un safareig públic i una escola municipal. Al barri ens coneixíem tots. Hi havia un bon ambient i molta vida entre veïns.

Allà vam viure durant dotze o tretze anys. Després vindríem a viure, de nou, a Sant Roc.

(Sant Roc. Badalona)


(1) La família dels Santiago s’identificaven com “cafeletes”: un tipo de gitano barceloní, originari d’altres llocs d’Espanya, que viuen a Barcelona des de fa diverses generacions i que es consideren catalans, tot i que parlen castellà entre ells, a la vida quotidiana.

(2) El “Grabao” era el sobrenom amb què era conegut el sergent Rivera, de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Tenia la cara marcada per les seqüeles de la virola i dominava els baixos fons de la ciutat. Era temut per la població marginal. La patrulla que treballava amb ell era coneguda amb els obrenom de “El Rondin”. Les víctimes d’aquest personatge eren portades a Comissaria i al “Pabellón de Misiones” en un furgó conegut com “La Piojosa” (Vegeu: José Esteban Vilaró Un mundo insospechado en Barcelona. Barcelona, : Gráficas Alba, 1945. I Juan de Dios Ramírez Heredia “Mendigos y policias”, El Periódico, 27 de novembre de 1982).

(3) Sobre el trasllat forçós dels barraquistes del Somorrostro a Sant Roc (Badalona) i d’allà al Camp de la Bóta i a la Perona, vegeu les nostres obres Els gitanos de Barcelona (2000) y Els gitanos de Badalona (2002), publicades per la Diputació de Barcelona. També Carme Garriga Boadella y Salvador Carrasco Calvo Treball Social amb Gitanos Col.legi de Treball Social de Catalunya, Barcelona, 2016. pp.22-25.

(Notes de Salvador Carrasco)

 

platja somorrostro barcelona