Núria León de Santiago EL ANGEL DE MAHLER Ed. Bellaterra, Barcelona, 2014.

Ressenya de Salvador Carrasco  

                         Elisabeth: “Estic molt orgullosa de ser l’àngel de Mahler”.

“El destí és un llàtzer cec quan es converteix en amor”, escriu Antonio Gala en la seva “La meva benvinguda” al llibre. I de fet, el tema de fons de la novel·la és el destí. Escullo una sola cita de la novel·la que ho corrobora: “Però el destí, que mai em cansaré d’esmentar, em va donar un altre gir mostrant-me la poca força que tenim per decidir on portar les nostres vides”.

Segons l’autora, la novel·la es basa en les memòries (presumptes) d’Elisabeth Mahler (1882-1971): “hi ha molta gent que m’ha preguntat si tot això és cert. La resposta és simple: ho ignoro. Que el lector jutgi sobre la veracitat del que s’ha de descobrir”, diu Núria León de Santiago. Després de llegir la novel·la, la pregunta ens va semblar, de fet, irrellevant. La força de la història narrada podria amb la curiositat del lector.

Aquesta novel·la, ens diu, s’ha de llegir “amb l’ànima oberta i sentiments desperts al que ens caracteritza com a éssers humans: l’amor”.  La veritat és que es llegeix d’ un tiron, en la mesura que un llibre de 797 pàgines es pot llegir d’aquesta manera. El vaig llegir durant uns dies seguits, arrossegat per la força d’una història, complexa i senzilla a la vegada; escrit amb la força i la passió de l’ésser humà i el bon sentit de la realitat social de decadent Imperi Austro – Hungar, d’abans de la Gran Guerra del 1914. La novel·la situa l’acció en el marc de la Belle Epoque, a la Viena de la Secessió (“en cada moment el seu art, a cada art la seva llibertat”); en una societat qualificada amb motiu com una societat de “doble-moral” o “amoral”.                                              

El personatge central és Elisabeth Mahler. Però a la novel·la n’hi ha un segon personatge al que em referiré pel seu interès en la novel·la i en el cicle de conferències i debats de l’AGIPCAT. Es tracta de la Fanah, una gitana originaria d’un grup de gitanos russos. 

Fanah descriu amb vigor “el rebuig de la seva raça” per afirmar: “estic massa orgullosa de les meves arrels com per desitjar haver nascut d’una altra manera … Mai deixaria de ser jo mateix ni amagaria la meva procedència” i manifesta el seu “orgull de ser gitana”.

L’obra, també, inclou importants gitanos en el llenguatge.

Però la condició de la dona gitana té en aquesta novel·la un notable segon lloc.

La Fahna s’ expresa amb aqueste paraules: “… Pertanyo a una raça diferent. Els nostres costums s’assemblen entre si, però pel que fa a les dones, hi ha moltes diferències substancials, però afortunadament les coses estan canviant per a vosaltres”. La seva gent, diu, “no vol una dona amb caràcter o amb estudis, que sapigua més que ells els horroritza terriblement”.  

La novel·la comenta el valor de la virginitat de Fanah; es descriuen els costums i tradicions sobre el matrimoni de les dones i s’aborda l’estatus de les dones gitanes, en el marc del paper de la dona en el conjunt de la societat. L’autora fa un joc subtil entre el passat (el moment en què col·loca la novel·la) i el futur (el temps que escriu). La seva anàlisi no deixa de ser dura i en algunes pàgines, sens dubte, valenta i arriscada: “Potser tota la societat hauria de començar a pensar en les dones com a dones amb sentiments, i no com a cossos desproveïts d’ànima” (…) Espero que el temps i algunes dones valentes aconseguiran que les coses canviïn” i “aplaudeixo les dones guerreres del futur per la difícil lluita que tindran i que estic segur que guanyarà a costa d’innombrables sacrificis”.

Aquesta és una bona novel·la històrica. Les notes a peu de página, totes elles de l’autora, i el relat biogràfic del Malher situen encertadament al lector en el temps i la trajectòria artística del músic.

En definitiva, hem pogut gaudir amb la lectura, apassionada i emocionant, d’aquesta primera obra d’una novel·lista de talla, que ha estat escrivint des de molt jove, encara que només ara, després de quatre anys d’investigació i treball, va escriure i publicar, no sense dificultats, el seu primer llibre. Una aposta, d’altra banda, de l’editorial Bellaterra per la que cal felicitar l’editor.