MANIFEST AMB MOTIU DEL 30 DE JULIOL DE 1749

El 30 de juliol de 1749 és un dia assenyalat pels gitanos. Fou qualificat pel Antonio Gómez Alfaro, en la seva tesis doctoral, com el dia de la “La Gran Redada”de gitanos a tota Espanya. Un autèntic genocidi, calculat i premeditat amb alevosía, pel Marqués d’ Ensenada i, també, fruit de les intenses c​ampanyes antigitanes​que el precediren en el segle XVII i molt abans.

Moltes famílies gitanes, residents i assentades feia temps, per eixemple a Catalunya, també seríen víctimes de la ​política de extermini ​practicada pel Marqués en els arsenals i fortificacions de Cartagena, Cádiz, El Ferrol i Alacant. La ​Gran Batuda​del 1749, a més d’ una ignominia i una vilesa cruel, va ser l’ inici d’ un gravísim retrocés pel conjunt de tots els gitanos. Va obligar a tornar a començar de nou a moltes famílies assentades feia temps en pobles i ciutats del Principat de Catalunya i amb una avançada inserció en el món laboral de l’época. Se les situaría, de fet i a la força, en els marges de un sistema gremial destinat a l’ extinció en la naixent societat industrial. Molts acabarien en les barraques dels suburbis de les nostres ciutats. D’altres tindríen més fortuna i es podrían construïr un futur diferent.

En 1783 una Pragmàtica de Carles III iniciava una nova ​política assimilacionista,​ concedint als gitanos llibertat per a exercir qualsevol ofici, però obligant-los a viure en determinades viles i ciutats, prohibint l’ús de l’expressió “gitano” en el llenguatge administratiu i l’ús de la seva llengua i els seus costums tradicionals. D’ aquells anys data l’ assentament definitiu de moltes f​amílies gitanes de parla catalana a​ molts pobles i ciutats de Catalunya i, també, a Perpinyà. Deixem aquests temes, però, pels historiadors.

​Com a gitanos, preservem la Memòria Col.lectiva d’ uns fets que, per eixemple, les coples dels populars c​antars de mines ​dels gitanos dels arsenals i les fortificacions del segle XVIII, ens han tramés fins als nostres dies.

Les gitanes i els gitanos, en la nostra història hem r​esistit diversos intents d’ eliminació i d’ assimilació, Son presents i viuen en el nostre record: no podría ser d’una altra manera

Hem fet palessa la ineficàcia d​e la administració al moment d’ implementar les més dures pragmáticas. Ens enorgulleix la determinació dels nostres avantpassats: tampoc podría ser d’una altra manera ¡.

Hem mostrat la nostra capacitat de sobreviure a l’ adversitat, implementant, des dels marges del sistema social, quan ha estat necessari, ​estrategies de supervivència ​apresses dels nostres avantpassats i posades al dia amb pragmatisme i sentit de la realitat que ens envolta. Un nou motiu d’orgull i reconeixement pels que ens han precedit. No pot ser d’una altra manera ¡.

Avui, mirem les dificultats del nostre present havent aprés algunes importants lliçons de vida del nostre passat; ben arrelats a la realitat del país; cercant respostes als nous problemes des d’una ciutadania plenament compartida, activa, solidària i oberta a la resta de la societat catalana. És la nostra responsabilitat en el present i el llegat que volem deixar a les nostres filles i fills, als nostres nets i netes i als seus descendents ¡.

Tarragona, 30 de juliol de 2020.

Francesc Ferreras (“Paquito”). President de l’​AGIPCAT