Diverses institucions han commemorat aquesta setmana el Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust, que va tenir lloc el passat diumenge 27 de gener. Tant el Parlament de Catalunya, com la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han celebrat actes en record dels onze milions de persones que van morir als camps d’extermini nazis, amb un paper especial també per al record dels centenars de milers de gitanos que van ser víctimes d’aquest genocidi.

El Parlament de Catalunya va celebrar el seu ja tradicional acte insitucional el passat dilluns 28 de gener, que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, i el president de la cambra legislativa catalana, Roger Torrent. Precisament, Torrent va recordar que l’Holocaust “és el màxim exponent de la monstruositat a què pot arribar l’ésser humà” i va subratllar que “avui, quan l’ombra del feixisme avança arreu del món, callar no és una opció”. D’aquesta forma, el president del Parlament va destacar “l’obligació de respondre amb fermesa democràtica per defensar la pau i les llibertats” davant de casos de discursos d’odi.

Per la seva banda, el president de la Generalitat va defensar que “l’oblit és el terreny per repetir la història” i va fer una crida també a la lluita contra actituds properes al feixisme: “No podem restar callats davant dels genocidis d’avui; fem-nos forts en la diferència i el respecte a la diversitat”.

Durant l’acte, que va ser conduït pel periodista Ramon Pellicer, es van encendre les sis espelmes del record en memòria dels col·lectius perseguits pel nazisme. Cadascuna de les espelmes la va encendre un representant d’un col·lectiu víctima del nazisme en record dels següents grups: els jueus exterminats pels nazis; els infants que van perdre la vida a les cambres de gas;  les víctimes catalanes i de la resta de l’Estat espanyol assassinades als camps de concentració; els Justos entre les Nacions, homes i dones que van arriscar la vida per salvar els perseguits;  els altres col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme; i, finalment, els supervivents de l’Holocaust.

Un cop enceses les espelmes, es va fer un minut de silenci musicat amb el tema principal de la pel·lícula La llista de Schindler, del compositor John Williams. A continuació, van intervenir alumnes de secundària que durant aquest curs, i en un projecte impulsat pel Parlament, s’han apropat a l’Holocaust amb un treball conjunt amb les entitats que representen els col·lectius perseguits i de què van exposar les conclusions.

 

Acte conjunt de l’Ajuntament i la Generalitat

D’altra banda, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van homenatjar aquest dimarts 29 les víctimes de l’Holocaust amb un acte conjunt que va tenir lloc a ambdues seus institucionals a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Per una banda, es va impartir una conferència sobre la repressió de la diversitat sexual durant el nazisme, mentre que es va comptar amb la presència de la Dra. Elke Gryglewski, representant de la Casa Conferència Wannsee, espai memorial situat a prop de Berlín (Alemanya) i dedicat a la pedagogia i a transmetre la història de la barbària del nazisme.

L’acte es va cloure amb la Cerimònia del Record, una encesa de set espelmes  al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, en què van participar representants de la comunitat gitana, jueva i d’altres víctimes del nazisme. L’homenatge va incloure diverses lectures, la interpretació de la pregària jueva El malei rachamim, l’himne del poble gitano Gelem gelem i El cant dels ocells. L’acte es va tancar amb un mimut de silenci.

 

acte homenatge victimes holocaust ajuntament barcelona

Imatge: Ajuntament de Barcelona

acte homenatge víctimes holocaust parlament catalunya

Imatge: Parlament de Catalunya