Cada 5 de novembre es commemora el Dia Internacional de la Llengua Romaní, la llengua pròpia dels gitanos i que presenta diverses varietats dialectals en les diferents regions on viu població gitana. Aquesta data de celebració es va fixar en la conferència celebrada també un 5 de novembre a Zagreb (Croàcia) l’any 2009, en què es va valorar l’estat de salut de la llengua romaní. Avui volem celebrar aquest data recordant la història de la llengua pròpia dels gitanos, així com l’herència que han deixat en la llengua catalana i castellana.

Orígens

El romaní és una llengua que prové del sànscrit, una llengua indoeuropea que és considerada la llengua clàssica de l’Índia. Segons ens explica el Museu Virtual del Poble Gitano, fins al segle XI el romaní es va anar desenvolupant de forma paral·lela a altres llengües derivades també del sànscrit, i és a partir de llavors quan comença a diferenciar-se. El motiu es troba en l’abandó per part dels gitanos de l’Índia, i l’inici de la seva migració per diferents territoris on la llengua es va anar enriquint amb incorporacions dels idiomes que es parlaven als territoris per on passaven els gitanos.

Així, entre els segles XI i XV, a la llengua romaní es van incorporar paraules de molt divers origen: del persa, de la llengua de l’Ossètia, l’armeni o el grec. Fins a l’arribada dels gitanos a l’actual Grècia al segle XV, la llengua va evolucionar de forma homogència, fet que ens indica que la comunitat gitana no havia començat encara a separar-se territorialment. És a partir de llavors quan els diferents grups de gitanos se separen i s’instal·len a territoris europeus diferents. D’aquesta forma, la llengua romaní comença a desenvolupar també diferents dialectes per les influències de les llengües amb què cada grup va convivint.

Vinculat a la història de migracions contínues i persecucions patides històricament pel poble gitano, la llengua romaní ha experimentat una intensa varietat dialectal, que fins i tot ofereix problemes als estudiosos de la mateixa per tal de marcar els diferents grups de dialectes existents. Molts d’ells, a més, s’han acabat perdent, per culpa en part també de la persecució i discriminació patida pels gitanos en diferents països.

 

El romaní a Espanya

A Espanya, el grup dialectal conegut com romaní ibèric es va dividir en tres dialectes principals: el romaní espanyol, el romaní català i el romaní basc o Errumantxela. Tots ells, però, estan totalment desapareguts des de fa dos segles. En perviu només part del vocabulari que, barrejat amb la llengua espanyola i catalana, generen el que es coneix com caló.

Malgrat que els gitanos que viuen a Espanya ja no parlin romaní, sí que tant en el castellà com en el català perviuen moltes paraules que tenen el seu origen en la llengua dels gitanos, fet que demostra l’important paper de la cultura gitana en la configuració de la cultura catalana i espanyola. Es calcula que hi ha unes 800 paraules del castellà que tenen el seu origen en la llengua romaní, i gran part del vocabulari català també té les seves arrels en aquesta llengua.

 

Assignatures pendents

Tot i els avenços dels darrers anys en la defensa i estudi de la cultura gitana, encara queden moltes assignatures pendents en l’estudi i promoció de la llengua romaní. De fet, es desconeix exactament quants parlants té actualment la llengua, tot i que es calcula que se situen entorn els 10 milions de persones, sobretot residents a països com Romania i Bulgària, i a d’altres estats del sud-est europeu. Així doncs, el romaní és la llengua minoritària més parlada de la Unió Europea. Als anys vuitanta i noranta Marcel Courthiade va elaborar una proposta de versió estàndard del romaní per tal de poder promocionar-lo entre tots els gitanos, fos quina fos la seva nacionalitat, i permetre que es poguessin entendre entre ells. La seva proposta va ser acceptada per la Unió Romaní, però encara no compta amb la plena acceptació de la comunitat gitana i, especialment, dels escriptors.