Salvador Carrasco Calvo

Acaba de publicar-se en castellà El tatuador de Auschwitz, una magnífica novel·la de Heater Morris (Espasa, Barcelona, 2018, 215 pàgines).  L’acció es desenvolupa al camp de concentració d’ Auschwitz – Bikernau (Polònia).  És una impactant narració d’amor i sofriment en l’ infern dels camps nazis: la història de Ludwig Eisenberg, un jove jueu txecoslovac internat al camp que “tatuava” els números als braços del presoners, i una noia jueva, Gita Fuhrmannova, presa al barracó de les dones de Bikernau:

-“Qui eres fora d’aquí?, pregunta ell , “digues-me el teu cognom”.

– “Tan sols sóc un numero. Ho hauries de saber. Tu m’ho vas donar (…)  Soc la presonera 34902, a Bikernau, Polonia.”

Gita havia aprés la lliçó i responia correctament: per als nazis, els presoners eren un número, matèria humana per a la producció. El camp era la negació de la dignitat personal i de la condició humana, era la negació  mateixa de l’esser humà.

La novel·la , tot i tenir escenes dures i colpidores (“només la mort dura en aquets lloc”) és una història de lluita per la supervivència:

“Honrem als assassinats, sobrevivint…!”.

“- Sí. Tenim futur. Hi haurà un demà per nosaltres. La nit que vaig arribar aquí em vaig fer la promesa que sobreviuria a aquest infern”.

No es la història de l’Holocaust, sinó una història real d’amor i patiment en els camps de concentració nazis, narrada des d’Austràlia, 60 anys més tard, un cop morta Gita.

La novel·la té per nosaltres una especial significació.  És, alhora, un testimoni de part de la vida quotidiana del barracó dels gitanos de Bikernau. Ludwig va gaudir del “privilegi”, com a tatuador del camp, de disposar d’una petita habitació en el mateix barracó dels gitanos. Allà els va conèixer; va viure “la seguretat i el sentit de pertinença” d’un poble; va comprovar com es preocupaven per tots, no només de les seves famílies; com l’estimaven els infants gitanos i com jugaven amb ell … “Fins a la nit en què es van emportar els romanies”, després d’una resistència valenta  i arriscada contra les SS. Aquell fet deixà a Ludwig “deprimit i sumit en un encís de dolor”… Un jueu que mai havia parlat amb els gitanos valorava la cultura gitana i va ajudar a escapar un d’ells, fugit dels nazis, arriscant la seva vida. A la seva casa d’Austràlia conservaria sempre penjat al menjador un quadre que mostrava una dona gitana. La novel.la és, també, un cant a l’amistat que saben donar els gitanos als que mostren respecte, valoració i afecte sincer a les seves famílies i al seu poble.

En aquest moment, no cal dir que recomanem vivament la lectura d’aquest llibre, ben escrit i fidel a la realitat diària del barracó dels gitanos del Camp de Bikernau.

llibre el tatuador de auschwitz