És un dels homes més respectats i estimats entre la comunitat gitana a la provincia de Tarragona. El telèfon al que truquen des de famílies, fins a la Guàrdia Urbana o els Mossos d’Esquadra quan necessiten algú perquè mediï en un conflicto. Antonio Gabarri Tío Antonio va arribar a Reus el 1974 des de Manresa, ciutat on va néixer el 1950. Des del 1982, el seu barri de referència és Sant Josep Obrer, on el 2007 va crear, junt amb el seu cosí, l’Associació Gitana Catalana Sant Josep Obrer, que encara avui presideix.

Què el va empenyer a muntar l’associació?
Vam començar per petició de Barcelona, des de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya FAGIC). Ho vam fer amb un cosí meu; junts vam impulsar diverses associacions a Tarragona, la Canonja… Teníem clar que el món associatiu havia de créixer.

Ja venia, però, de treballar molt per la comunitat
Tots els gitanos són mediadors, però no val fer una cosa avui i retirar-se al dia següent. Jo això ho he portat sempre a la sang i sempre m’ha agradat. Si això no t’agrada, és com un ofici… no sortiràs mai endavant. Oficialment em vaig mediador el 2007 i vag començar a treballa-hi, però la realitat és que ja n’exercia abans.

El respecte de la comunitat gitana no s’aconsegueix de la nit al dia. Quines són les claus?
Ser un gitano intatxable: que no siguis borratxo, que no siguis dolent, que no et posis a baralles, que sgiui bona persona sempre, de dia, de nit i a totes hores. . Això no es guanya ni un dia, ni en dos i tres… Això és any rere any. I la teva familia també ho ha de ser, d’intatxable. Aquest és el respecte que es guanya.

Com va començar a fer de mediador?
Des que tenia 20 anys, que no estava ni casat, ja venia la gent a demanar-me consell! I jo m’interessava per ells, per saber què havia passat, els exigia sinceritat… I em feien cas. I la gent n’anava parlant… Fins ara que a les onze de la nit em truquen els Mossos que vagi a Campclar a fer de mediador!

Com ha de ser un bon mediador?
Un bon mediador ha d’escoltar una part, ha d’escoltar una altra… analitzar què coincideix, què no, i fer de jutge. De vegades, quan estem nerviosos entenem les coses de forma diferent a com ens les han volgut dir, i jo els intento fer veure. Sempre miro que la troca no es faci més gran, perquè sinó estem perduts. També quan algú és culpable li dic: has de marxar dos, tres mesos, un any… perquè si es troben les famílies s’enganxaran. Busco que les coses es calmin, i que no es barallin més.

Es pot resoldre tot en mediació?
Sí, fins ara jo ho he pogut resoldre tot. Els Mossos d’Esquadra quan tenen un problema, em truquen. I els dono xerrades jo sobre la mediació a la comunitat gitana. De vegades em criden de Tortosa i tot!

Com era el barri de Sant Josep Obrer quan va arribar? Les drogues eren llavors un problema greu.
Ni la policía podía entrar aquí. La persona que s’encarregava llavors del barri, Domingo Baíllo, va demanar col·laboració als gitanos. Ens vam ajuntar tots els gitanos vells i vam estar parlant amb la gent de mal viure. Els hi vam dir: “si has de portar aquest mal viure i fer aquest ofici, ja pots marxar d’aquí”. I així van marxar tots. Vam sortir a la televisió i tot, va ser una bomba! Va marxar gent gitana i no gitana. No erem sols nosaltres: vam ser tot el barri els que ens vam tirar al damunt.

Quant de temps van necesitar per aconseguir-ho?
Tres dies i ho vam solucionar tot. La fama evidentment la té i la seguirà tenint el barri, però des de llavors és un barri com qualsevol altre on es viu tranquil.

Ha millorat doncs el barri?
Ha millorat en netedat, en cura dels pisos, gràcies a l’associació de veïns de Sant Josep Obrer que estan promovent la millora del barri.

Quina és la prioritat ara per a l’associació?
No volem que la gent estigui pel carrer. Per això col·laborem amb el Projecte Vitamina, que fa sessions a Reus.

L’educació dels nens i nenes gitanos és clau en aquest sentit. Queda encara molt camí per recorrer?
Hi ha pares que són una miqueta durs de mollera i encara no ho entenen. Avui plou, fa fred… i el nen no va a l’escola. Jo vaig anar un mes al col·legi! Després de gran he hagut d’anar, i em va donar fins i tot vergonya! I això no pot ser: abans la gent gran estava molt tancada, ara qualsevol nen de 12 o 13 anys ja té una altra visió, i això és el que volem.

Vostès van posar en marxa un projecte amb l’esport com protagonista.
Aqui a Sant Josep Obrer tenim 72 nens i vam fer equips de futbol. Vam dir que el que faltés al col·legi o portés males notes, no podria jugar i el deixarím tot sol com un vaixell a la deriva. Els que sí compleixen a l’escola, tenen tots els beneficis. No vull que els nens estiguin al carrer, vull que estiguin fent una activitat.

Quants equips tenen ja formats?
De totes les edats, en tenim ja. Juguen amb les altres escoles de Reus. Aquests nens tenen molta afició, el futbol a tothom li agrada. També els insistim als pares perquè els vinguin a veure, perquè això els anima.

I les nenes?
No, volíem crear un equip de bàsquet, però no vam trobar nenes que estiguessin interessades. Hem provat tot tipus d’activitats, però ens costa més arribar. Encara tenim nenes que pensen en casar-se als 15 anys, i això no pot ser.

Encara passa això?
Molt menys, però alguna passa. Fa pocs dies una parella de 16 es van demanar, però els pares els obligaran a esperar com a mínim fins als 18. És important que les noies el dia de demà siguin dones formades.

Estan condicionats els nens pels perjudicis que tenen els altres sobre els gitanos?
Encara ens trobem problemes amb alguns centres en aquest sentit. Hi ha molta discriminació encara. Pocs nens gitanos poden dir en aquesta situación que ells volen ser metges; tampoc tenen prou suport de l’entorn. També fa falta que els pares empenyin més els fills, que els demandin què volen ser el dia de demà i que han d’esforçar-se per aconseguir-ho. D’altra banda, hi ha a més casos com el de dues nenes al barri que no han pogut anar a l’institut perquè les famílies no s’ho podien pagar.

I aquí falla la informació o la manca de suport institucional?
Falta informació, però els pares no es molesten moltes vegades a buscar informació. Que vinguin a parlar amb mi per aconseguir una beca! Volem que pugin i s’eduquin, el que no volem és que es quedin estancats! Però si no ve ningú a demanar-me ajuda, jo no puc fer res.

tio antonio antonio gabarri