Salvador Carrasco Calvo

  1. Un assaig sobre la història del poble gitano en Espanya.

El doctor David Martín Sánchez es membre del Grup de Recerca sobre “Història del Poble Gitano” ( Universitat de Sevilla). Acaba de publicar un llibre titulat Historia del pueblo gitano en España (Catarata: Madrid, 2018) . No feia gaire havia publicat El pueblo gitano en Euskal Erria (Tafalla: Txalaparta, 2017), tema al que  havia dedicat la seva inèdita tesis doctoral.

El llibre és un assaig històric amb una declarada intenció didàctica. És una obra pensada per a oferir un material útil per facilitar la introducció  de la història dels gitanos en el currículum de l’ESO. Repassa els orígens dels gitanos i arriba, en acurada síntesis, fins als anys 1980, amb un relat ben construït , en el qual es repassen els  mals que els gitanos reberen al llarg de la història moderna, sota els Austries i els Borbons. El llibre té dos capítols d’especial interès: el sisè, dedicat a la pressó general de 1749 i el nové, dedicat a l’extermini i la persecució nazi del que Himmler anomenaria “la plaga gitana”.

És una obra que recomanem als que desconeguin la història dels gitanos espanyols i als docents de l’àrea de socials interessats en materials històrics per l’ESO.

 

  1. L’ obra del primer Marqués de l’Ensenada i l’intent de genocidi dels gitanos del 1749.

José Luis Gómez Urdáñez , catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de La Rioja i membre de la Real Acadèmia de la Història, ha publicat recentment una excel.lent biografia de Zenon de Somodevilla i Bengoechea, Marqués de la Ensenada.

El llibre es de bona i fàcil lectura. Està escrit amb amenitat i rigor, com diu el prologuista. Narra la polifacètica biografia del personatge. Tot i que  no amaga la seva manca de pietat amb els gitanos i dir que res no l’eximeix de la seva culpa, convida al lector a ser reflexiu i a  considerar l’ambient anti gitano general de l’època.

L’intent de genocidi dels gitanos ocupa bona part del seu llibre El marqués de la Ensenada. El secretario de todo. (Punto de Vista editores: Madrid, 2017, pp.30, 111-112, 200- 210). Queda patent la crueltat i el  cinisme del marquès davant el “problema gitano”, en el marc de la política general promoguda pel personatge.  Ja l’ historiador Ferràn Soldevila havia parlat del genocidi programat per Ensenada. Algunes entitats gitanes promouen la retirada del seu nom a determinats carrers de Madrid i Lleida. Ho consideren, la veritat és que amb molts motius,  una ofensa a la memòria de les víctimes de la “Gran Redada” del 1749.