La incidència de l’aplicació de sistemes de control de la fecunditat és molt més elevada entre les dones gitanes que entre els homes. Així ho conclou un estudi publicat al mes de febrer per la Gaceta Sanitaria i en què es van analitzar aspectes d’anticoncepció, família i rols.

Per a la realització de l’estudi, es van recollir dades corresponents a 834 persones, de les quals un 11,8% es van identificar com a gitanes. Segons els resultats, les dones gitanes utilitzen més que les no gitanes la lligadura de trompes i l’implant anticonceptiu, i coneixen millor mètodes com el dispositiu intrauterí, l’obstrucció tubària i els injectables. Els homes gitanos, en canvi, utilitzen més freqüentment la retirada.

Tant la població gitana com la no gitana, per tant, fan un ús similar de l’anticoncepció d’emergència i els serveis sanitaris. Això sí, entre les persones gitanes, són les dones les que assumeixen la responsabilitat d’aspectes com l’anticoncepció i la reproducció, especialment en el cas de mètodes de llarga durada un cop ja ha quedat establerta la seva família. Pel que fa a l’avortament, malgrat estar penalitzat culturalment entre la comunitat gitana, segons l’estudi, les dones gitanes el fan servir, però ho afronten en soledat.

Els resultats d’aquest estudi es poden relacionar també amb altres estudis sobre la salut entre la població gitana, com el que va exposar recentment la Fagic a Tarragona, i que detectava que l’atenció ginecològica entre les dones era un dels àmbits en què més havia millorat la prevenció sanitària entre la població gitana.

L’estudi (elaborat per Alba Asensio, Laia Nebot, Lluïsa Estruga, Glòria Pérez i Èlia Díez) es pot consultar en el següent enllaç.

embaràs i anticoncepció entre la població gitana