La salut de la població gitana i les iniciatives de mediació en aquest sentit que impulsa la Federació d’Associació Gitanes de Catalunya (Fagic) van ser ahir les protagonistes d’un dels tallers que es van oferir a les VII Jornades de Mediació a Tarragona, que fins avui s’estan fent al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb el lema “Mediació és Salut”. Va ser el primer cop que es tractava el tema de la mediació entre la població gitana a aquestes jornades, que organitza anualment l’Ajuntament de Tarragona juntament amb diversos col·legis professionals i universitats.

Durant el taller, les dues representants de la Fagic van fer pal·lès que es manté la desigualtat de la població gitana respecte la mitjana de la població espanyola pel que fa al seu estat de salut. Segons les conclusions extretes d’unes enquestes realitzades per la Universitat d’Alacant els anys 2006 i 2014, la població gitana continua tenint un pitjor estat de salut que la resta de la població, així com també hi tenen una major afectació diversos mals hàbits com fumar o seguir una alimentació no equilibrada. Una situació que la coordinadora del Programa de Salut de la Fagic, Esther Fernández, va vincular tant amb aspectes socioeconòmics (ja que es calcula que un 70% de la població gitana es troba en llindars de pobresa) com amb factors de comportament general i culturals que, sovint, són conseqüència d’una història de segles de persecució i discriminació del poble gitano.

Tant Esther Fernández com la mediadora Noemí Fernández van exposar els esforços en l’àmbit de mediació que realitza la Fagic, així com els programes específics en l’àmbit de la Salut que s’hi estan aplicant. Així, es fan seminaris amb professionals mèdics per tal que coneguin la història del poble gitano i puguin adoptar bones pràctiques en tractar aquests pacients, però també tallers i formacions per a grups de dones gitanes. “Volem empoderar-les i que puguin tenir un efecte multiplicador en la societat” va detallar Esther Fernández. Els tallers també incideixen en com fer un bon ús dels recursos sanitaris. La Fagic també forma part de la xarxa estatal per la salut dels gitanos Equi – Sastipen.

Les dades que va exposar la coordinadora del Programa de Salut de la Fagic demostren que la desigualtat en l’àmbit de la salut en els darrers anys no s’ha reduït. Per exemple, sols el 50% de les dones gitanes sentien el 2014 que tenien un bon estat de salut, una proporció que és del 70% (és a dir, vint punts per damunt) en el cas de la població femenina en general. Tot i que s’ha millorat en aspectes com les visites a ginecologia i les citologies preventives, també en aquests aspectes la població gitana està molt per darrere de la mitjana de la societat en general. “La població gitana fa menys visites de prevenció”, va detallar Esther Fernández, que va oferir dades que demostren que la població gitana sol anar més a la consulta del metge de capçalera, sol ser hospitalitzat més sovint i acudeix també més a les urgències hospitalàries, una proporció que és encara més elevada entre les dones gitanes. “Elles posen tota la família per davant i acaben havent de recórrer als serveis quan ja estan molt malament”, va explicar Fernández.

La situació és encara més preocupant en aquells àmbits de la salut no cobertes per la sanitat pública, com són la salut bucodental o la vista. Un 60% dels gitanos té càries, molt per damunt dels indicadors de mitjana de la societat, fins i tot de les classes més baixes. Des de la Fagic, van advertir que aquesta situació està sovint vinculada a la manca de recursos a les famílies, un fet que també està darrere de la pitjor alimentació i, per tant, la major incidència de l’obesitat.

En aquesta realitat hi tenen un paper important els aspectes socioeconòmics, que impliquen aquesta manca de recursos i també el fet que moltes famílies estiguin obligades a viure en un entorn pijtor i en habitatges no adequats. Esther Fernández va subratllar també altres factors que hi tenen un pes, i que s’intenten treballar també en les iniciatives de mediació en l’àmbit de la salut de la Fagic per aconseguir, també, una millor comprensió entre pacients i professionals de la salut. “La població gitana desconfia de la societat en general, i viu la malaltia en família i a casa i se sent més protegit anant en grup a la consulta. Els professionals, per la seva banda, comparteixen els prejudicis contra els gitanos amb la resta de la societat, volen un tracte individualitzat i confien en el protocol, la tecnologia i la documentació”, va explicar Fernández.