La Chana, bailaora de raça, sent que als seus 67 anys ha “tornat a la vida” gràcies al documental sobre la seva figura i el seu art. El documental ret homenatge a aquesta gran estrella del flamenc dels anys 60 i 70, que va haver d’abandonar els escenaris víctima de la violència masclista. El film ​​és el retrat d’una dona lluitadora, colpejada durament per la vida, però que “s’ha aixecat una i altra vegada gràcies al seu art”.

 

Antonia Santiago Amador, coneguda artísticament com La Chana, es va criar a l’Hospitalet (Barcelona), en el si d’una família gitana humil, on va aprendre a ballar en les festes familiars i escoltant la ràdio.

Va començar en els tablaos amb el seu oncle, que era guitarrista professional, i la seva manera de ballar salvatge, ràpida i plena de força la va convertir en la continuadora natural de Carmen Amaya.

Peter Sellers la va descobrir a Los Tarantos de Barcelona, ​​la va contractar per a la seva pel·lícula “The Bobo” (1967) i la va convidar a anar a Hollywood a treballar.

El seu marit va coartar la seva llibertat aquesta vegada i moltes altres, segons explica en el documental, i al final dels setanta, en el moment àlgid de la seva carrera, es va veure obligada a deixar el ball.

“Ell era el meu amo, i jo la seva serva”, explica a la pel·lícula aquesta dona que, “a més de ser una gran bailaora, és una poeta que sap explicar amb paraules el que sent”, segons la directora.

La Chana diu que “les coses han canviat molt”. “Abans pensaven que les dones no teníem ànima i no ens deixaven ni votar”, ha dit.

“Però això no és així. Les dones, si volem, podem, perquè tenim molta força”, afegeix aquesta bailaora forta i vulnerable alhora, que balla i viu amb passió.

“Quan La Chana balla, se submergeix en la seva ànima i transita per terrenys molt profunds, per això conèixer la vida de la dona ajuda a entendre el ball de l’artista”, segons Stojevic, que va descobrir a la bailaora a través d’una amiga comuna i es va quedar sorpresa que ningú abans hagués fet un documental sobre “aquest tresor cultural tan gran”.

El film narra com Antonia Santiago es va enfonsar en una profunda depressió quan va abandonar el ball i de quina manera, anys després, va aconseguir tornar als escenaris gràcies a Peret, el rei de la rumba catalana.

Després d’una etapa ballant amb Antonio Canales i altres artistes, principalment a l’estranger, va tornar a deixar el món de l’espectacle, una altra vegada a conseqüència d’una topada amb el masclisme, encara que d’una altra índole.

Després de tantes vicissituds, La Chana està vivint ara un nou renaixement gràcies a aquest documental i l’esforç d’alguns noms importants del flamenc català, com el propietari del Tablao Flamenco Cordobés de Barcelona, ​​Luis Adame.

El documental es va estrenar al DocsBarcelona i va ser accessible online a la plataforma Filmin.