Pere Dalmau, Arajai

El color de la pell defineix? La manera de parlar, defineix? La manera de cantar defineix? Els gustos que el gitano té, el defineix? El ritme del cos i de les palmes defineix? La manera de negociar al mercat, defineix? L’autoritat de patriarca, defineix? La manera de tractar els vells, defineix? La manera de resoldre els conflictes entre família defineix? Hi ha un conjunt de característiques que la comunitat gitana, amb orgull va defensant i amb certa por de perdre-les les reivindica com si haguessin de ser pures. Estem en un temps que defensar la puresa de cada col·lectiu es fa per desitjar el que diem ideal. De fet la barreja de cultures i de maneres de fer és inevitable. A l’hora de reivindicar la injustícia de l’holocaust gitano hi estem d’acord. Mai, mai s’ha de repetir. I a la vegada hem de proclamar la injustícia de l’holocaust jueu. Tancar-nos dins el propi grup ens pot fer ignorar la riquesa dels altres. Feliçment les xarxes socials ens posen en contacte amb tots els qui volem.

Més, i el creure? La cultura gitana expressa amb molta intensitat el fet de la mort i també l’habitual referència a Déu. El gitano que s’atreveix a dir que no creu en Déu és ben estrany. Per definició el gitano és creient. Per tant, podem dir que creure és també una definició del ser gitano. Tenim un risc: que hi hagi només una manera de creure. Es pot dir que tradicionalment el gitano ha viscut al recer de l’Església catòlica i que ha rebut molt d’ella. Defineix actualment el gitano jove o gran el fet de ser creient. Beneïm-nos. Només que el deure és estar sempre millorant, proposant i enriquint-nos per mantenir la pròpia identitat.

El futur és dels creients que sabem que el Senyor no ens deixa sols. El futur és dels qui mantenint la fe sabem que ens trobarem al Regne. Aquí amb les nostres festes cristianes avancem la Festa del Cel. Creure és una festa i el gitano ha de ser un exemple per a tots els qui no saben fer festes. Trobar-se, cantar, lloar, pregar, ballar, menjar, beure… tot és un signe que afavoreix la realitat. Que no pari la festa gitana unida a tots als altres creients de sempre.