L’Associació Ensenyants amb Gitanos acaba de publicar aquesta obra, en el marc de les seves XXXVII Jornades, celebrades a Granada aquest mes de setembre de 2017, com a homenatge a l’autor per la seva aportació a la història dels gitanos i del flamenc, per la seva professionalitat, independència, altura moral i amistat. Per expressa voluntat de l’autor, l’obra està disponible per la lliure consulta de tothom a la web de l’Associació.

En el llibre es poden obtenir dades de moltes famílies gitanes, víctimes de l’extermini perpetrat contra els gitanos a la segona part del segle XVIII. Com diu el propi autor, la publicació del Gran Fitxer ve a treure de l’anonimat la vida de més de 13.000 persones gitanes, que van viure a Espanya entre els segles XV i el XVIII: “aquí estan els seus noms i cognoms, els seus domicilis, els seus oficis i part de les seves desgràcies” (p.10). L’obra recull les fitxes dels censos de 1785, 17884 i 1786, que fan referència al conjunt de persones que vivien en cada llar.

Recordem que Leblon va publicar, entre d’altres, dues obres imprescindibles per al coneixement de la història i la cultura dels gitanos espanyols: Los gitanos de España. El precio y el valor de la diferencia (Barcelona Gedisa, 1987 i 1993) i El canto flamenco, entre las músicas gitanas y las tradiciones andaluzas (Madrid: Cintereo, 1991). L’any 2013 l’Institut de Cultura Gitana atorgava a Leblon el prestigiós “Premi de Cultura Gitana 8 d’abril”, per la seva obra i aportació a la historiografia del poble gitano.

Qui consulti per Internet, a la web “Enseñantes con Gitanos”, el llibre trobarà els noms i cognoms més freqüents, repartits per províncies (pp. 20-41); informació d’interès sobre temes marcats per tòpics, com l’endogàmia de la política matrimonial dels gitanos (p. 43) i la significativa existència de fins a 146 matrimonis mixtes, en les llistes del 1784 i 1785, amb 59 casos de paios amb gitanes i 57 de gitanos amb paies (pp. 44-45); la piràmide d’edats d’aquella població (p.46); el tipus d’oficis dels gitanos i les gitanes i les feines que feien els infants gitanos, amb 5 i 7 anys (46-49); els privilegis que gaudien alguns gitanos (amb cognoms com Montes, Maya, Bustamante, Rocamora, Montoya, Jiménez o Hernández, alguns del quals vivien a Tarragona, Valls, Tortosa) que havien servit als terços de Flandes o en la Guerra de Successió: privilegis com tenir el seu domicili on volguessin, llibertat per a exercir qualsevol ofici i comerciar per fires i mercats (pp. 48-50); les sancions i càstics de que podien ser objecte, pel simple fet de ser gitanos (pp. 51- 55).

L’obra té aquesta significativa dedicatòria: A la memòria de les víctimes de la “civilització” paia. El llibre, efectivament, és “la història d’un genocidi programat” com diu el subtítol. Una història des de les víctimes gitanes concretes, de les famílies tractades amb una crueltat desvelada darrera de les informacions dels fitxers oficials de l’extermini. Les fitxes contenen històries que impacten i ens acosten al patiment real i concret dels gitanos i les gitanes d’aquella època. No s’ho perdin els lectors: breus i succintes històries que commouen i parlen de la resiliència de tot un poble.

El lector català interessat pot tenir noticies dels 91 Batista (de Barcelona, Girona, San Pedro Pescador, Olot… ); dels 23 Cargol, Caragol o Caracol (de Manresa, Vich, Ribas, Santa Coloma de Farnés Figueres, Sant Feliu de Guixols …); els 55 Carbonell (de Reus, Almenar, Tarragona, Barcelona, Manresa, Figueres, Ampuries…); els 195 Pubill (de Llers, Barcelona, Valls, Puigcerdà, Pineda, Camprodon, Sant Celoni, Terrella de Mongrí …); els 280 Jiménez o Ximenez (de Lleida, Cambrils, Tremp, Reus, Tarragona, Tàrrega, Solsona, Valls,…); i moltes altres famílies com els Cortés (33), els Malla (84), els Patrach (21), els Puig (10), els Rey (45), els Soler (14), els Valentí (9)…

Deia Leblon que “lo ideal sería que los gitanos deseosos de conocer su genealogia —y son muchos— pudieran acceder a este fichero por vía de internet”. L’interès i el saber fer de l’amic Jesús Salinas, dissenyador i coordinador del llibre, ho ha fet possible. Som davant d’una aportació històrica de primera línia i d’un treball que permet de mantenir viva avui la memòria d’aquells fets i fer justícia als que els van patir.

Els gitanos a Espanya (Edat Moderna)