El portal Museu Virtual del Poble Gitano de Catalunya va entrevistar al reusenc Iñaki Vázquez en motiu de la posada en marxa del projecte Romani Pativ, una iniciativa contra el racisme antigitano informatiu. Aquí us en deixem l’entrevista:

Iñaki Vázquez Arencón (Reus, Catalunya, 1967). Educador social (Universitat Oberta de Catalunya) i professional de les arts gràfiques. Diplomat en intervenció social amb la comunitat gitana (Universitat Pública de Navarra). Activista gitano i LGTBIQ, conferenciant i comunicador social. Ha participat activament en diversos moviments sociopolítics des de molt aviat. Actualment resideix a Madrid. Treballa com a coordinador de projectes d’intervenció social en l’ONG gitana d’àmbit estatal “Plataforma Khetane”. Ha publicat diversos articles sobre les sexualitats dissidents en el si del Poble Gitano. Membre del consell de redacció de la revista “Colors”, en què ha escrit, entre d’altres, articles sobre la situació de les persones migrades LGTBIQ a Catalunya. Articulista habitual a la premsa local (Camp de Tarragona) i tertulià en diversos programes radiofònics. Va ser portaveu de l’associació LGTBIQ “H2O” (2002-2006). Expert en participació social i radicalitat democràtica, va coordinar la xarxa de centres cívics i l’àrea de participació ciutadana de l’Ajuntament de Reus (2007-2010). Actualment és membre de ” Conversa, Laboratorio de Pedagogías Críticas “, “Ververipen” i de “Kale Amenge”.

 

Comencem pel principi, què és RromaniPativ, quina serà la seva funció i per què en aquests moments?

RromaniPativ (Dignitat Gitana) és un projecte que impulsa la Plataforma Khetane, finançat pel Ministeri de Salut, Serveis Socials i Igualtat a través de la seva convocatòria de programes d’interès social assignats a la recaptació de l’IRPF.

RromaniPativ pretén, en primer lloc, visibilitzar l’antigitanisme informatiu existent en els mitjans de comunicació a l’Estat Espanyol, així com a les Xarxes Socials. En segon terme, pretén donar resposta a aquesta expressió mediàtica del racisme antigitano a través d’un mecanisme de resposta efectiu, proporcionant arguments sòlids als que tracten la informació sobre el Poble Gitano de manera esbiaixada, incorrecta i simplement racista. Finalment, però no per això menys important, aquest projecte pretén treballar tot aquests aspectes creant xarxes de relació i de col·laboració. Aquestes xarxes s’enfortiran entre organitzacions gitanes principalment, però també amb altres associacions o moviments que d’alguna manera també treballin amb el nostre Poble. Aquest aspecte del nostre projecte s’està plasmant en la creació de la Xarxa Antidiscriminatòria Gitana (RAG), que és un espai de treball, col·laboració i participació horitzontal.

Tot el treball realitzat i les intervencions que siguem capaços d’articular es materialitzaran en un informe anual. La nostra intenció és que aquest informe serveixi d’instrument polític per a les organitzacions, que ajudi a denunciar i mostrar públicament, en el seu àmbit d’actuació, com el antigitanisme informatiu és determinant en la configuració de la imatge estereotipada i estigmatitzada dels kales.

Tot això s’articula a través d’un lloc web www.rromanipativ.info

 

Quins actors del moviment associatiu en particular estaran al capdavant de la iniciativa?

Com hem explicat, aquest projecte l’impulsa la Plataforma Khetane, però amb la clara voluntat de ser compartit, millorat i aplicat pel major nombre d’organitzacions i persones possible. Tot això des del convenciment que cal vèncer certs mecanismes d’autoprotecció i recel existents en el moviment associatiu gitano; qüestió sense la qual no serà possible inaugurar -encara que sigui paulatinamente- una altra etapa en la qual la col·laboració, la cooperació i el suport mutu determinin la incidència i la tasca d’aquestes organitzacions.

 

De quina manera es pretén connectar el projecte amb les gitanes i gitanos del carrer?

Igual que RromaniPativ pretén treballar de manera intensa amb les organitzacions gitanes, també pretén incorporar als ciberactivistes Rroma existents i a altres persones que a nivell individual vulguin incorporar-se a la lluita per la dignitat pública dels kalé.

D’altra banda, estem convençuts que projectes d’aquest tipus poden contribuir a donar força a centenars de gitanes i gitanos. La nostra gent observa en el seu dia a dia, com la impunitat racista està instal·lada en els mass media i a les xarxes socials. Pretenem contribuir modestament a la creació d’una barrera de resistència al racisme informatiu contra el nostre Poble.

 

És una iniciativa local, autonòmica o estatal?

El projecte és d’àmbit estatal, però pretén incidir en l’àmbit autonòmic i local.

 

Com coordinarà RomaniPativ les forces de l’associacionisme existent de forma equilibrada?

La Plataforma Khetane aglutina una part important del moviment associatiu gitano, sent en l’actualitat dotze federacions i organitzacions que actuen des de fa decennis en la majoria dels territoris que componen l’Estat Espanyol.

Tot i això, pretenem que s’incorporin més organitzacions, amb l’únic requisit que assumeixin el compromís i els valors que representa RromaniPativ.

Pel lloc que ocupem en l’univers associatiu gitano, creiem que podem jugar un paper dinamitzador en aquesta experiència, equilibrant les possibles descompensacions que es donin en el desenvolupament del pla d’acció de RromaniPativ, des de la millor de les voluntats però sent conscients de les dificultats existents.

 

L’antigitanisme mediàtic és persistent, per què creus que, malgrat els enormes esforços desenvolupats per les associacions gitanes durant dècades, no s’han aconseguit millores significatives pel que fa al tractament de la imatge romaní a mitjans de comunicació, productes culturals o xarxes socials?

Sens dubte, l’antigitanisme és un fenomen estructural, això vol dir que no hem de circumscriure a àmbits parcials d’actuació.

Probablement, sense restar importància als tremends esforços realitzats pel moviment associatiu gitano en aquest àmbit, s’ha comès l’error de no intentar veure el conjunt i fixar-se més en l’anècdota. Hem volgut demanar-li als directors i redactors gaché que fossin bona gent amb nosaltres, els kalé, i que ens tractessin bé.

Des del meu punt de vista, sense perdre una aptitud constructiva en general, hem de ser els gitanos i les gitanes que construïm un moviment de repulsa i contestació davant d’aquest fenomen i passem a prendre la iniciativa. Els mitjans són antigitanos perquè la societat ho és i això els fa tenir més lectors, espectadors, oients, etc. Nosaltres els kalé, construint resposta i resistència mediàtica podrem atraure els que entenguin que la dignitat ens situa en un lloc de respecte, encara que només sigui per a nosaltres mateixos. Doncs això …. Dignitat gitana, Rromani Pativ.