Javi Polinario publicava abans d’ahir al Huffington Post una entrevista al nostre company i amic d’El Morell (Tarragona) Manuel García Algar. Us la compartim per a que la pogueu llegir. També aprofitem per desmentir una notícia que es va publicar a TV3 fa mig any dient que només hi havia una persona gitana estudiant a la Universitat a la província de Tarragona, quan a gitanos.cat hi col·laboren més de cinc gitanos universitaris a la província de Tarragona:

“A Twitter es presenta com nanobiotecnòleg caló. Això va ser el que em va cridar l’atenció i em va motivar a entrevistar-lo. Em refereixo a Manuel García Algar, un jove gitano de Tarragona que trenca estereotips. Va ser el primer de la seva família a anar a la universitat. I no és per menys, la seva capacitat intel·lectual i per estudiar el va portar a graduar-se en Biotecnologia a la Universitat Rovira i Virgili, on està a punt de llegir la seva tesi doctoral. Vol simplificar la detecció del càncer, per això investiga com detectar un càncer analitzant només fluids com la sang. En breu podrà afegir en la seva biografia de Twitter que a més és doctor en nanotecnologia.

Vas estudiar Biotecnologia, per què?

No va ser una cosa planificada. Tenia nota suficient per matricular-me en el que volgués. Els meus pares em deien que estudiés alguna enginyeria perquè pensaven que era el millor per al meu futur. Vaig estar a punt de decantar-me per Enginyeria Química, però al final em vaig decidir per Química i en el segon cicle vaig canviar a Biotecnologia perquè és més multidisciplinar. I no m’en penedeixo.

Després, el màster …

La Fundació Catalunya la Pedrera em va atorgar una beca que em pagava la matrícula d’un màster d’excel·lència. Me la van concedir per tenir el millor expedient acadèmic i no m’ho vaig pensar. A més a més, el màster em va permetre aprofundir en nanociència i nanotecnologia.

I ara estàs amb el doctorat, per què vas decidir investigar?

A partir del màster vaig aconseguir una beca per fer un doctorat industrial a la Universitat Rovira i Virgili. Em venia molt de gust investigar perquè les carreres de biociències són tan noves que encara queda molt per conèixer. Sempre hi ha alguna cosa nova per descobrir.

¿I què tens entre mans?

Estic acabant la tesi doctoral, que llegiré abans d’acabar l’any. Està emmarcada en les biòpsies líquides per al diagnòstic de càncer. Actualment, una biòpsia convencional per diagnosticar el càncer i aprofundir en la seva biologia molecular consisteix a extreure un fragment de teixit per cirurgia i analitzar-lo al laboratori. En canvi, en el cas de la biòpsia líquida, la idea és diagnosticar el càncer analitzant fluids com la sang. S’analitza el contingut de la sang per detectar cèl·lules tumorals, proteïnes, ADN … Així és més fàcil d’obtenir la mostra i més còmode per al pacient.

Interessant…

Les cèl·lules tumorals tenen unes característiques determinades que les identifiquen com a tal, a partir d’aquí, els meus companys i jo vam pensar en tres enfocaments. D’una banda, trenquem les cèl·lules i extraiem de dins les proteïnes i les analitzem perquè quan és tumoral hi ha més quantitat d’una proteïna concreta i serveix com a marcador del càncer. Llavors, vam dissenyar un sensor amb nanopartícules que, a través d’un sistema òptic, detecta aquest contingut proteic.

D’altra banda, analitzem la sang amb un xip que conté dos canals. Per un d’ells passa la sang i, de l’altra, anticossos. Aquests, en reaccionar amb les cèl·lules canceroses, emeten uns colors determinats que ens delaten que hi ha càncer.

I finalment, ens fixem en el metabolisme de la cèl·lula cancerosa, ja que el càncer creix constantment i la cèl·lula té més requeriments nutricionals. Així, fem servir diferents molècules de les que aquestes cèl·lules s’alimenten per fer-les visibles i, d’alguna manera, identificar-les.

La imatge estereotipada dels gitanos creada pels mitjans de comunicació no ens afavoreix gens.
Nanobiotecnólogo va calar … No hi ha molts gitanos a la universitat, a què creus que es deu?

Això es pot donar per molts factors. El més important és el desconeixement per part dels gitanos que ells també poden accedir a estudis superiors i a altres serveis bàsics. Hi ha una barrera que fa que creguin que ells no poden. Es pensen que ser gitano implica no estudiar.

La gent se sorprèn en saber que hi ha un gitano a la universitat?

A la gent li estranya que tinguem estudis universitaris perquè hi ha molt desconeixement sobre el poble gitano. No tothom ha conviscut o coneix la nostra cultura i només tenen la imatge estereotipada creada pels mitjans de comunicació, que no ens afavoreix gens. Normalment, quan es donen notícies de robatoris o drogues relacionades amb gitanos, en realitat, solen ser en barris on hi ha exclusió social i problemes socioeconòmics, que són una minoria.

Com podem canviar-ho?

Cal que els nois i noies gitanos tinguin referents del seu entorn que hagin estudiat. Per això em vaig associar a la Xarxa Universitària Gitana de Catalunya, Campus Rom. Des d’allà treballem per combatre aquest desconeixement. I sembla que està funcionant perquè s’ha avançat molt. Per exemple, aquest curs, 18 gitanos han iniciat una carrera universitària a Catalunya i, en els pròxims dies, dos defensaran la seva tesi doctoral. Així i tot, crec que s’haurien de promoure més polítiques o programes educatius que serveixin per motivar-los a seguir estudiant.

Per la meva banda, en alguna ocasió he impartit una sessió de divulgació científica en un col·legi on el 80% dels alumnes són gitanos i el 20% restant són fills d’immigrants marroquins. Ho faig per contribuir a canviar la imatge que tenen de que el col·legi és un lloc on estan tot el dia amb un professor que no els comprèn perquè, normalment, no és gitano.

I tu, has tingut dificultats per continuar estudiant?

No he tingut ni una trava, al contrari. Els meus pares sempre m’han motivat i recolzat. El que sí vaig tenir van ser dubtes personals, perquè no coneixia a ningú al meu voltant que hagués estudiat i això em feia pensar que, potser, per ser gitano no havia de fer-ho.

Llavors, has estat “el bicho raro” de la família?

He estat el primer a tenir una carrera universitària, però no l’únic. El meu germà ha acabat el grau de Bioquímica i Biologia Molecular i la meva germana va estudiar Finances. Potser, sí que som els rars de la família, però tots estan súper orgullosos de nosaltres. Ells, que tenen treballs que impliquen un esforç físic, fan broma preguntant si estic cansat, donant a entendre irònicament que estudiar o treballar al laboratori no és cansat comparat amb la seva feina.

Com vols que segueixi la teva carrera investigadora?

No m’agrada molt la investigació bàsica, per això la Biotecnologia era el que més em cridava, perquè em permet fer el que vull que sigui el meu futur professional: desenvolupar productes tecnològics perquè tinguin un ús i una aplicació en la vida de les persones. El meu escenari ideal seria treballar en un departament de R+D d’una empresa i poder veure al mercat el que he desenvolupat i saber que està ajudant a la gent.

T’imagines alguna d’aquestes innovacions que has dissenyat feta realitat i instal·lada en una màquina en un hospital oncològic?

Seria genial. De moment hem sol·licitat dues patents relacionades amb aquesta investigació i estem a l’expectativa. Encara caldria investigar més sobre cada mètode, però m’encantaria.”