La música gitana, reivindicació constant
A finals de gener, la seu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Barcelona, acollia un col·loqui reivindicatiu de la música gitana organitzat per la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC), emmarcat dins dels actes de celebració dels 600 anys de l’arribada dels gitanos al país.

Segons un article de Pedro Casermeiro, llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona, membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa, formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”, un dels primers relats sobre l’origen dels gitanos, els presenta com a part del regal del rei de l’Índia al Sha de Pèrsia: 10.000 músics que, després de la seva arribada, van fugir cap a occident, esdevenint la llavor del poble gitano actual.

Independentment de la procedència, de la seva història, ja vinguin d’un lloc o d’un altre, la reivindicació de la importància dels artistes gitanos, la seva aportació i relació amb la música i la dansa, són més que evidents.

Estils musicals creats per influència del poble gitano
Podem repassar país per país europeu, que ben segur que trobarem algun tipus d’influència sobre la seva música. Alguns exemples són la creació del Jazz Manouche, la música Balcànic-Romaní, les Czardas hongareses, el Flamenc, i la Rumba Catalana, considerada l’últim estil musical urbà creat a Europa, tot i que no sempre queda ben reconegut el seu origen, motiu de controvèrsia.

El poble gitano no s’imagina sense música. Aquesta rau en el seu ADN, des de l’individu, fins al conjunt del poble.

Les jornades, una reivindicació musical
La FAGiC, coneixedora d’aquesta circumstància, va posar en marxa diverses jornades reivindicatives sobre l’aportació dels gitanos a la música europea, en col·laboració amb el Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya i la SGAE.

Aquestes jornades van comptar amb convidats del món de la música i el ball de la talla de Juan Cortés, cantant del grup “Los Banis”, que va impartir un taller de flamenc, el cantant del grup “Sabor de Gràcia”, Sicus Carbonell, responsable del taller de rumba catalana, on va obsequiar als assistents amb una demostració pràctica de la tècnica del “ventilador”, genuïna de la Rumba Catalana, Maruja Garrido, prestigiosa figura del panorama rumber, va interpretar alguns temes. En un altre moment, figures com Juan de los Banis , Moncho, Sicus Carbonell i el guitarrista Paco Heredia, van participar en un col·loqui sobre música gitana, on es van tractar i debatre els diferents temes relacionats.

El suport de les administracions, factor clau
Una de les conclusions més rellevants i compartida de la jornada va ser la necessitat fer créixer el suport a la música i als músics gitanos, remarcant la necessitat de una major inversió de l’administració i altres institucions per tal de promocionar i difondre la música flamenca, a més del recolzament als joves talents amb beques d’estudi amb les quals puguin ampliar coneixements i aconseguir una major professionalitat.

“A la nostra època la música funcionava d’una altra manera, ara has de formar-te, el ‘duende’ gitano per si mateix ja no és suficient.” Sicus Carbonell.

Una de les claus és ampliar la professionalitat dels nous artistes mitjançant ajudes del propi Pla Integral del Poble Gitano, però també és important potenciar la visibilitat d’aquests artistes a les programacions de festivals musicals posats en marxa per l’administració. En relació a aquest tema, un estudi realitzat en 2015 per Oriol Puig, conclou que “d’entre tots els festivals organitzats per administracions de Catalunya només es van realitzar tres concerts de Rumba sense ser gitana cap de les tres bandes”.

Sens dubte una important reflexió sobre com millorar i afavorir la creació, professionalització i incorporació del nou talent musical gitano al panorama actual: amb el suport de les administracions tant des de la vessant de les ajudes i les subvencions educatives, com des de la promoció dins dels propis circuits dels festivals, festes i concerts impulsats per la pròpia administració.

Sabies què…
El diccionari de la RAE associa l’origen i creació del flamenc al poble gitano?
El Flamenc va ser declarat el novembre de 2010 Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat?
El primer escrit en que es descriu a un gitano i una gitana ballant data del 1613 i pertany a Miguel de Cervantes i la seva obra “La Gitanilla”?
El flamenc és tan popular a Llatinoamèrica que hi ha un moviment cultural molt fort, amb multitud d’agrupacions i acadèmies que el practiquen?

la música gitana