Jove, ben plantada de pell morena i cabell negre, el 21 de Juny de 1938, als 24 anys, és empresonada a Gachas Colorás d’Almeria. No sap ni llegir ni escriure, ella va fer els primers anys de la seva vida a Tíjola. Ara serà beatificada amb altres 115 d’Almeria. Tots ells van ser assassinats entre els anys 1936 i 1939.

Coneixem especialment els seus darrers set mesos a la presó. Els pares li ensenyen a sofrir: no té el necessari i té una vida molt austera. Ha après a fer cistells de vímet que ven als mercats. El paios li deien “la Canastera” el sobrenom que definia el seu treball. Durant la Guerra Civil Tíjola és republicana. Es tanca l’Església i es proclama un edicte per expulsar els gitanos. Poc després els milicians busquen els homes que no han anat l’exèrcit. Joan, el seu marit i parent de l’Emília, que s’havien casat pel ritus gitano no senten seva la guerra. Els interessos dels polítics no els senten seus. No vol anar al front. Amb traça ella prepara un líquid que el farà semblar cec durant un temps, però els milicians després descobreixen i els porten els dos a la presó: ell a Ingenio i ella a Gachas Colorás.

María Angeles Roda deix el testimoni de la vida a la presó. Allí passaven gana. L’Emilia estava en estat i calia un sobrealiment que mai rebé. 40 recluses comparteixen els 60 metres quadrats. Silenciosa i preocupada s’assabenta que un jutge l’ha condemnat a sis anys de presó. I comença un patiment més dens sabent que esperava un fill. Els testimonis expliquen que ella és humil, bona, religiosa. Demana d’aprendre a pregar. La Lola li ensenya el parenostre, l’avemaria, el rosari… Això estava prohibit. La directora de la presó vol saber qui li ha ensenyat. L’Emilia no vol fer mal a ningú i no ho dirà qui era la seva catequista, malgrat les pressions que té. Tindrà la filla a la presó amb condicions molt precàries ajudada només per les altres que estaven empresonades amb ella . Hemorràgies i malestar. Ha d‘anar a l’hospital. Tornarà a la mateixa cel·la. Mora per una infecció fruit del part. La van deixar morir. Aquest és el seu martiri. Les seves resten van fer cap a la fossa comú. De la filla només en sabem que va ser acollida en un establiment benèfic de la Diputació d’Almeria. Joan es va casar amb la seva germana.

El 25 de març serà reconeguda com a beata pel Papa Francesc. El seu testimoni i la seva fermesa, que li venen de la fe ben humil i sincera, mereixen tenir seguidors.

Pere Dalmau, Arajai