Parlem amb Ramon Vilchez, responsable del Programa del Poble Gitano a Catalunya. Impulsor dels dos primers Plans Integrals del Poble Gitano, els anys 2005 i 2009 respectivament, en Ramon Vilchez ha dedicat més de 30 anys de la seva trajectòria professional al reconeixement dels drets de la comunitat gitana, entre d’altres, al Parlament de Catalunya. Actualment és el responsable del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social a Catalunya, al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.

Com a responsable del Programa del Poble Gitano, quins són els seus objectius?

La finalitat del programa és, d’una banda, aconseguir millorar la vida de les persones gitanes i, de l’altra, fer-los realment visibles davant la resta de la societat catalana. La base per assolir aquests reptes és potenciar la seva formació per tal que assumeixin el lideratge de les polítiques que la Generalitat fa per a la seva comunitat, estant presents en tots els processos d’elaboració d’aquestes. Necessitem que els gitanos formin part de les institucions, no només assessorant, sinó decidint.

Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

“La solidaritat del poble gitano vers el grup és un valor importantíssim dins una societat tan desigual i competitiva com la nostra”

 

Aquest 2016 se celebren 600 anys de l’arribada del poble gitano a Catalunya. Quin paper ha tingut la comunitat gitana en la construcció social, econòmica i cultural de la societat catalana?

El poble gitano és un poble divers i plural que ha aportat moltíssim a la societat catalana. Han ajudat a conservar la llengua catalana en algunes regions, han fet grans aportacions en diferents àmbits artístics, com la promoció de la rumba catalana en l’àmbit internacional. El poble gitano té també un caràcter emprenedor, apostant sempre pel treball autònom, al mateix temps que ha conservat oficis tradicionals. El que m’agradaria destacar del poble gitano però és la solidaritat que tenen vers el grup, que crec és un valor importantíssim dins una societat tan desigual i competitiva com sovint, ho és la nostra. També destacaria el valor de la paraula donada i la capacitat d’esforç de la seva joventut.

Com creu que es pot aconseguir una major inclusió de la comunitat gitana sense que aquesta perdi els seus trets identitaris?

És totalment compatible una major inclusió amb mantenir els trets identitaris de la cultura d’un poble. De fet, un dels objectius del Pla és promoure la cultura gitana com a part de la cultura catalana, fent difusió dels seus valors i de la seva contribució a la cultura del nostre país. Per exemple, un dels trets que volem potenciar és la llengua, per això des del Pla fomentem l’aprenentatge de la llengua romaní. També treballem en la commemoració de dates significatives del poble gitano, potenciem el Museu Virtual del Poble Gitano i ben aviat inaugurarem una col·lecció sobre la història i la cultura gitana a una biblioteca pública.

Aquest estiu s’ha presentat CampusRom, la Xarxa Universitària Gitana de Catalunya. Com neix i quins són els seus objectius?

La Xarxa CampusRom està formada per persones gitanes de Catalunya que comparteixen un somni: una educació de qualitat i d’èxit per al Poble Gitano. Ha sorgit de manera natural fruit de la participació de persones gitanes en el curs d’accés a la Universitat per a majors de 25 anys que finança el Pla Integral del Poble Gitano. CampusRom té l’objectiu principal de generar una xarxa de suport mutu entre tots aquells estudiants gitanos de Catalunya que necessitin suport durant el seu procés d’accés a l’educació superior, i també aquells que ja estiguin dins de l’àmbit universitari. CampusRom pretén, doncs, visibilitzar nous referents per a tot el Poble Gitano i pel conjunt de la societat de Catalunya.

Quin paper creu que estan jugant en l’apoderament de la comunitat gitana entitats com l’AGIPCAT, la FAGIC, la Unión Romaní o la Fundació Pere Closa, entre d’altres?

Les entitats gitanes estan jugant un paper primordial. De fet, el paper del poble gitano a Catalunya és dels més importants a tot l’Estat, gràcies a la relació i el treball conjunt entre les entitats i l’administració. En aquest sentit cal destacar el cas de la FAGIC, que ha aconseguit representar a les diferents sensibilitats de la comunitat gitana a Catalunya. Sense la implicació d’entitats com la FAGIC, la Fundació Pere Closa, el Secretariado o entitats de dones de més nova creació per citar-ne algunes, no seria possible entendre l’evolució del poble gitano. A més, moltes d’aquestes entitats destaquen per comptar amb un equip tècnic format per joves gitanos molt potent.

Ramon Vilchez al seu despatx

“La saviesa de l’Oncle Manel va permetre que hi hagués consens entre gitanos i paios”

 

Lamentablement, fa poc ens ha deixat un dels referents més estimats pel poble gitano, l’Oncle Manel, Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2004. Com el recorda?

Conèixer a l’Oncle Manel als anys 90 va significar un abans i un després en la meva manera de relacionar-me amb el poble gitano. La feina que va fer a entitats com l’Associació Gitana de Gràcia o la FAGIC i la seva implicació en el primer estudi del poble gitano a Catalunya, a partir del qual es va dur a terme el Primer Pla Integral del Poble Gitano, han estat importantíssims. La seva dedicació i saviesa van permetre que hi hagués consens entre gitanos i paios i la seva passió per millorar la situació del poble gitano estava per damunt de tot. Per tot plegat, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi, convertint-se així en el primer gitano que rep aquest reconeixement. Personalment, sempre m’he recolzat en ell.

Quins objectius s’han assolit amb el Pla Integral i quins estan encara pendents?

El Pla va néixer amb l’objectiu de combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques del poble gitano, i promoure i reconèixer els trets culturals propis d’aquest poble. De mica en mica s’han aconseguit avenços importants, com la presència més gran de gitanos i gitanes als equips municipals, equips mixtes en formacions, la participació de persones gitanes en els òrgans per a definir i implementar polítiques de proximitat amb el poble gitano, la reducció de l’absentisme i fracàs escolar o millorar les possibilitats d’accés a la universitat per a majors de 25 anys, entre d’altres.

Com creu que pot afectar al nou Pla Integral que l’actual depengui d’uns pressupostos prorrogats?

Actualment estem en procés d’elaboració del 4t PIPG, això és el reflex de l’aposta del govern per les polítiques públiques vers el poble gitano. El nou Pla recollirà una sèrie d’accions per a les quals, tot i dependre d’uns pressupostos prorrogats, es buscaran les vies de finançament per a poder executar-les, ja sigui amb recursos dels mateixos departaments, d’altres administracions o de la participació en projectes europeus, etc.

Què ha après de la comunitat gitana al llarg d’aquests anys de treball al seu costat?

El que aprens quan treballes amb el poble gitano és el respecte que tenen a les persones, ja siguin de la seva comunitat o no. Si veuen que et preocupes per ells i que vols buscar solucions a les seves mancances, que no hi estàs només de pas i que la teva preocupació és real, et tenen en gran consideració. El sentit de família, el respecte als pares i especialment a la figura materna, és un dels aspectes que més em van sobtar de la cultura gitana i que també, més he admirat. Si aconseguíssim traslladar la influència que les dones tenen a les famílies gitanes a altres àmbits de la societat, a través de les entitats, la transformació del poble gitano seria molt més ràpida.