Susana Martínez Heredia, gitana de 25 anys nascuda al barri de La Mina, a Sant Adrià del Besòs. Graduada en Economia per la Universitat de Barcelona, actualment està cursant el Màster d’Especialització en Assessoria i Gestió Tributària d’ESADE, una tasca que compagina amb la seva feina com a coordinadora de l’Àrea Econòmica de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, la FAGIC.

Per què vas decidir estudiar economia i especialitzar-te en gestió tributària?

Em vaig decantar per aquests estudis perquè vaig néixer al barri marginal de La Mina, i sempre m’han cridat l’atenció els grans blocs de pisos que allí s’hi van construir. Tot i que es diu que es van aixecar com una solució al barraquisme a Barcelona, per a mi sempre han estat grans barreres, grans murs que han fet que la gent que viu allà no visqui en igualtat d’oportunitats. Ara he decidit estudiar aquest màster perquè crec que a través dels impostos es pot assolir aquesta igualtat d’oportunitats per a gaudir i exercir plens drets econòmics, polítics i socials.

Per què neix la FAGIC i en què consisteix la teva feina a l’entitat?

La FAGIC neix l’any 1991 per tal d’aglutinar a totes les associacions gitanes que van néixer al territori català a partir de l’arribada de la democràcia. Actualment som més de 90 associacions federades, les quals donen la força a la federació perquè aquesta faci d’interlocutora del poble gitano davant l’administració. Tot i que la meva tasca professional aquí consisteix a administrar econòmicament els projectes que s’hi duen a terme, també tinc la sort de dur a terme la tasca personal de contribuir a la millora del meu poble a través de diferents projectes socials.

susana-martinez-al-seu-despatx

Jo no sóc diferent de la meva mare o de la meva àvia, jo he tingut més oportunitats gràcies a elles

El teu cas trenca diversos estereotips: gitana, dona i amb estudis. Com et percep la societat?

Jo sempre he patit una triple discriminació: per ser dona, gitana i de La Mina. Però la reacció de la societat cap a la meva figura no ha estat homogènia al llarg del temps, sinó que ha anat canviant. Quan era petita el fet de ser una noia gitana i d’un barri marginal generava desconfiança i falta de credibilitat per part de la comunitat educativa davant l’objectiu d’acabar amb èxit els estudis. Més tard, quan se’n van adonar que tenia capacitats i que m’esforçava, va aparèixer el prejudici “tu no ets com la resta”. I ara em passa al contrari: em diuen que no sóc “com la resta” de gitanos, un fet que alegra a la societat però que a mi m’entristeix, perquè el que per a ells és positiu per a mi és resultat de la discriminació. Jo no sóc diferent de la meva mare o de la meva àvia, jo he tingut més oportunitats gràcies a elles. Ara al meu entorn, el qual abans m’admirava per ser diferent, es decepciona en adonar-se’n que m’identifico com una més del meu poble i no entenen que treballi per a la meva comunitat.

Aquest setembre la FAGIC, juntament amb el Pla Integral del Poble Gitano, ha organitzat la xerrada ‘Dona Gitana i Moviment Associatiu’. Durant l’acte vas reclamar la necessitat d’una revolució gitana. En quin sentit?

Una revolució implica un canvi social, i aquesta és una revolució gitana que, sota el meu criteri, s’ha de basar en l’ocupació d’espais de poder que fins ara han estat inaccessibles. Per posar un exemple, el nombre de funcionaris públics a Catalunya, segons dades del 2014, són 303.207. Si la població gitana a Catalunya representa l’1,06%, haurien d’existir 3.207 llocs de treballs destinats a funcionaris públics gitanos. No tinc dades per afirmar que això no succeeixi, però si no és així, s’ha de treballar per aconseguir-ho. Si no som a l’administració, difícilment ocuparem càrrecs a l’empresa privada. Crec que aquest és l’inici de la revolució, la qual també ha de començar per la política, on avui dia podem dir que estem morts.

susana-martinez-coordinadora-de-larea-economica-de-la-fagic

“Si no creus que allò està fet per a tu, difícilment hi somiaràs”

Un dels projectes que està realitzant la FAGIC i en el qual participes activament són les xerrades sobre la història del Poble Gitano. A qui van dirigides i quin és el seu objectiu?

Aquest projecte, que he dut a terme amb el meu company José Antonio, per a mi ha estat exemplar, perquè es dirigia a alumnes, a famílies i a professors. En el cas dels alumnes, a més, ens dirigíem tant a l’alumnat gitano com al no gitano de primària i secundària. Durant les xerrades ens va sorprendre molt que, malgrat estar-los-hi explicant la història del poble gitano, molt d’ells, tot i no ser-ho, se sentien identificats amb les nostres dificultats. D’altra banda, amb les famílies treballàvem per trobar referents pels seus fills, i va ser sorprenent, perquè en acabar les xerrades, alguns alumnes ens van demanar autògrafs! Vam acabar contents, perquè ens admiraven per haver estudiat, però també una mica tristos, perquè era la primera vegada que molts d’ells sentien a parlar de la universitat. Ara a La Mina s’ha obert la UPC, però molta gent allí no sap que allò és una universitat. Està fet perquè hi vagin les persones del barri o la gent de fora? Si no creus que allò està fet per a tu, difícilment hi somiaràs.

Es coneix prou la història del poble gitano?

Conèixer la història del nostre poble és imprescindible per a sensibilitzar, i avui dia en aquest sentit podem dir que som invisibles, perquè és una història que no interessa. En aquest sentit creiem que a les escoles s’hauria d’estudiar la història del poble gitano, però no com una història a banda de la de Catalunya, sinó com la mateixa. Si saps que fins que no va arribar la constitució, ara fa menys de 40 anys, no teníem els mateixos drets que la resta de ciutadans, entens moltes coses.

Sovint s’acusa el poble gitano de no estar prou integrat. Què en penses de la paraula “integració”?

Normalment aquesta paraula s’utilitza com a sinònim d’assimilació. És a dir, quan la societat fa servir aquest terme, l’èxit significa que deixis de banda les teves característiques de gitano per a adquirir les característiques de la societat majoritària. Estic totalment en contra d’aquest ús de la paraula i estic més conforme amb l’ús que en fa l’autor Norbert Bilbeny que diu que “no existeixen societats integrades, sinó societats en procés d’integració on els individus, els quals poden formar part de diferents comunitats i col·lectius, participen de manera igualitària a la societat, tenint en compte les seves demandes diferencials”. És a dir, que no han de renunciar al que són.  

Com a dona gitana, quins canvis t’agradaria veure a la societat, tant per part dels paios com dels gitanos?

A mi m’encantaria veure als gitanos i a les gitanes protagonitzant la nostra pròpia revolució i m’agradaria també que la resta de la societat veiés aquesta revolució com alguna cosa que també els beneficiarà. Uns l’han de protagonitzar i els altres han d’acceptar-la i veure-la amb bons ulls.

La Susana té un facebook on publica informació relacionada amb economia i en la seva trajectòria, la podeu seguir a: https://www.facebook.com/gitanaeconomista