La llengua romaní pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea. Representa la llengua dels roma (gitanos), un poble que va sorgir ètnicament a l’Índia. Curiosament, el nom gitano deriva d’egiptano, a causa de l’errònia creença que els primers membres d’aquesta ètnia, que van penetrar a Europa a finals de l’edat mitjana, procedien d’Egipte. La mateixa confusió es va produir en una llengua com l’anglès: GypsyEgypcian. Ja en època moderna, els estudis lingüístics han demostrat, pels seus trets comuns amb el sànscrit i la resta de dialectes indis, que el romaní és una llengua inconfusiblement indoària.

bandera-del-pueblo-gitano-570x321

El 5 novembre 2009 diferents lingüistes, mestres i representants d’entitats gitanes es van reunir a la ciutat de Zagreb per analitzar la salut de la llengua romaní i aconseguir que aquesta fos reconeguda de manera oficial pels diferents estats europeus. En aquesta mateixa conferència es va decidir instaurar el 5 de novembre com a dia internacional de la llengua romaní i ajudar a visibilitzar la seva causa.

A Espanya, la llengua romaní va desaparèixer fa ja més de dos segles a causa de les diferents pragmàtiques aplicades contra el poble i la cultura gitana. Diferents experts en la llengua romaní consideren que la Gran Batuda de 1749 va poder significar el cop definitiu, el moment en que els gitanos van poder haver decidit no transmetre el seu idioma a les següents generacions, per evitar així que els seus fills poguessin ser identificats com a gitanos i salvaguardar seva llibertat. A poc a poc la llengua romaní va començar a barrejar-se amb la llengua castellana, i va sorgir així el que avui coneixem com va caló, un “pogadolecte” conformat per gramàtica castellana i lèxic romaní, una parla completament intel·ligible per als gitanos de fora de la península.

A Catalunya en la primera edició del Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya (2005 – 2008), el govern de Catalunya, al costat del moviment associatiu gitano, van decidir donar els primers passos cap a la recuperació de la llengua romaní. Es va començar una formació de formadors en la qual diversos gitanos i gitanes de Catalunya van poder aprendre la llengua romaní. La formació es va allargar més de cinc anys, i ara alguns dels alumnes d’aquella iniciativa estan aconseguint portar la llengua romaní a diferents barris del territori català.