Johann Trollmann, més conegut pel sobrenom de Rukeli, va néixer el 27 de desembre de 1907 a prop de Hannover, com un dels nou fills d’una família alemanya Sinti. Rukeli, que va començar a boxejar amb 8 anys, va competir amb el club de boxa Heros – Eintracht de Hannover, arribant a guanyar quatre campionats regionals i un campionat del nord d’Alemanya com a boxejador amateur abans de complir els 20 anys.

La boxa era un esport molt popular a l’Alemanya de Weimar i Rukeli es va fer famós, no tant sols per la seva bona presència, la qual el va convertir en un galant del moment, sinó per la seva velocitat, agilitat i capacitat tècnica, les quals van configurar el seu característic ‘ball’, ara considerat per molts com l’inici de la boxa moderna. Malgrat això, l’any 1928 no se’l va deixar formar part de l’equip alemany per als Jocs Olímpics d’Amsterdam a causa del seu estil de boxa ‘poc alemany’. Sense immutar-se, Rukeli es va traslladar a Berlín i es va convertir en professional de la boxa, guanyant 29 de 52 baralles entre 1929 i 1933. Tot i això, amb l’arribada dels nazis, els mitjans de comunicació de dretes s’hi referien com “el Gitano al ring”.

El 9 de juny de 1933 Rukeli estava a punt de guanyar el combat contra el boxejador Adolf Witt quan el president nazi de l’autoritat de la boxa va ordenar als jutges que no prenguessin cap decisió sobre el combat i no s’atorgués cap títol. La commoció del públic a causa de la injusta decisió va fer que finalment, Rukeli fos coronat com a campió, però pocs dies després les autoritats alemanyes li van revocar el títol al·legant que havia practicat un ‘mala boxa’.

El 21 de juliol es va programar una nova baralla per la qual Rukeli va rebre l’ordre de combatre a ‘l’estil alemany’ i ‘no ballar com un gitano’. Ell sabia que estava destinat a perdre el combat perquè era un Sinti. És per això  que Rukeli va entrar al ring amb la cara i el cos coberts de farina i amb els cabells tenyits de ros: una caricatura de la raça ària i un valent acte de protesta contra la discriminació. Rukeli es va quedar quiet per rebre els cops del seu oponent Gustav Eder, fins que va ser eliminat a la quinta ronda.

Aquest fet va marcar el final de la seva carrera com a boxejador. El 1938, amb l’objectiu d’evitar la deportació a un camp de concentració, Rukeli va acceptar ser esterilitzat sota el diagnòstic de la ‘congènita debilitat mental’. Es va divorciar de la seva muller per tal de protegir-la a ella i a la seva filla Rita. Amb l’esclat de la guerra de 1939, va ser reclutat per l’exèrcit alemany.

L’any 1942 se’l va donar de baixa de l’exèrcit per motius racials, juntament amb la resta de Sinti i Roma. Poc després va ser arrestat per la Gestapo, durament torturat i transportat al camp de concentració de Neuengamme, a prop d’Hamburg. Reconegut com a estrella de la boxa per un dels comandants, Rukeli va ser obligat a formar als homes de les SS que estaven al camp durant les nits, després de torns de treball de 12 hores.

A causa del seu deteriorat estat de salut, altres presos van aconseguir que traslladessin a Rukeli al camp de Wittenberge. Reconegut novament com a boxejador, Trollmann va ser obligat a lluitar contra companys. Un dia, un dels oponents de Rukeli va ser el temut kapo Emil Cornelius. Trollmann va guanyar el combat, però el brutal acte de venjança de Cornelio va acabar amb la mort del boxejador, a cops de pala, el març de 1944.

 

L’any 2003 la família de Rukeli va rebre el cinturó de campió nacional que el boxejador hauria d’haver recollit 70 anys enrere. La seva valentia s’ha elogiat amb diferents monuments a la seva memòria a Hamburg i a Berlín.