Els paradistes de la venda ambulant demanen la unificació de les taxes municipals

Les vendes als mercats ambulants han caigut un 60% respecte als anys anteriors a la crisi. Així ho apunten des de UVA Mercats-Catalans que asseguren, els motius d’aquesta dràstica caiguda de les vendes són diversos. D’una banda, l’augment de la competència, especialment la de les grans superfícies que, gràcies a la fabricació a gran escala, poden vendre a preus molt més assequibles. L’altre factor és la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans, que s’han vist obligats a reduir les seves compres.

Però l’ofec econòmic dels paradistes es veu agreujat quan han de pagar els impostos. Una de les demandes històriques dels marxants és la unificació de les taxes municipals de la venda ambulant, un objectiu pel qual l’associació UVA Mercats-Catalans treballa des de fa 5 anys. Des de l’entitat ens expliquen que han aconseguit rebaixar i unificar les taxes de tres mercats de marxants de Barcelona, concretament, el de Sant Esteve Sesrovires, el de Canyelles i el de Viladecavalls. En aquests mercats han pogut baixar les taxes a 3 € per metre lineal de façana, gràcies al diàleg amb l’administració, asseguren.

Tal com expliquen els paradistes, en mercats amb taxes elevades, tenir una parada 4 dies a la setmana pot ascendir a uns 350 € al mes, és a dir, uns 87,5 € al dia. A aquesta despesa els paradistes hi han d’afegir la quota d’autònom, d’uns 300 € mensuals, una assegurança de responsabilitat civil, de 90 € l’any i el preu del manteniment dels vehicles o la contractació de treballadors, si és que se’n tenen. Unes despeses que, juntament amb la baixada de les vendes, han posat als paradistes en una situació econòmica complicada. La Nuri Piguero, paradista d’una botiga de roba als marxants de Tarragona des de fa més de 30 anys, assegura que en els darrers anys, la situació ha empitjorat molt. “Jo era de les botigues que més venia al mercat i ara he tingut una baixada molt forta”, assegura.

Nuri Piguero al Mercat de Marxants de Tarragona

Nuri Piguero al Mercat de Marxants de Tarragona

El descens de les vendes dels darrers anys ha fet que alguns paradistes hagin hagut de replantejar el seu negoci i oferir un producte diferent del que havien venut tradicionalment. Així, algunes parades que habitualment destacaven per oferir un producte especialitzat, finalment han optat per vendre roba de segon ús. Així ho explica el president de l’Associació de Marxants de Tarragona, Enric Daza: “No estic en contra que es vengui roba usada, però sí que totes les parades venguin un sol producte, això fa que hi hagi menys oferta al Mercat”, explica Daza.

Però a la problemàtica de les taxes s’hi sumen d’altres, com l’arribada, l’any 2006, de la directiva europea Bolkestein que, entre d’altres, limitava en un any les llicències per parar als mercats. Per tal de defensar els interessos dels paradistes davant aquesta nova directa, la Generalitat ha aprovat un decret legislatiu que regula la venda no sedentària en els mercats de marxants. Segons UVA Mercats-Catalans, un dels articles més importants que contempla el decret és el que estableix la durada de les llicències de venda ambulant en 15 anys, renovable a 15 més. Una mesura que permet als paradistes amortitzar les inversions i facilita que les parades es continuïn traspassant de pares a fills.

Unir esforços

Malgrat la baixada de les vendes el nombre de paradistes es manté. De fet, amb la crisi econòmica la demanda de llicències per parar als mercats ha augmentat a Catalunya. A Tarragona, prop d’un centenar de comerciants posen la seva parada, cada dimarts i dijous, a la Rambla Nova. Precisament, aquest mes d’abril es compliran 9 anys des que els marxants es van traslladar a la Rambla, a causa de les obres que s’estan realitzant al Mercat Central. Tot i que estan satisfets amb la ubicació actual, els marxants esperen poder tornar al seu anterior espai, als voltants del Mercat Central, tant pel lligam històric dels marxants amb l’emplaçament, com per la seva posició estratègica. “Els meus pares van començar a vendre a la plaça Corsini l’any 1952, a més, és una ubicació privilegiada dins de la ciutat i creiem que el comerç tradicional es pot aprofitar de la capacitat de convocatòria dels marxants. Antigament, botiguers i marxants érem enemics, però avui volem fer pinya. Tot el comerç, Mercat, marxants i botiguers hem de fer un gran equip i ajuntar-nos per ser atractius”, assegura Daza.

Enric Daza al Mercat de Marxants de Tarragona

Amb una tradició familiar de paradistes que es remunta a 60 anys enrere, en una altra parada del mercat ens trobem a l’Antoni Giménez. Tot i que la pèrdua de la clientela més jove a causa de la crisi econòmica i dels nous hàbits de consum l’ha obligat a adaptar els seus productes, sempre ha estat especialista en tèxtil. L’Antoni reivindica la professionalitat dels treballadors del comerç al carrer que assegura, va més enllà de tenir un bon producte. “Hi ha gent que valora el tracte personal que oferim. Sovint fem de psicòlegs amb els nostres clients, tot i que no sempre els coneixem. Sempre s’ha fet, els marxants ho portem a la sang, és el tracte de servei”.

Antoni Giménez al Mercat de Marxants de Tarragona

Cap a la modernització

Però lluitar conjuntament amb Mercat i botiguers per guanyar clientela o reduir la taxa de la venda ambulant per alleugerir econòmicament els paradistes, no són els únics aspectes amb què treballen els marxants. Amb l’objectiu de modernitzar el sector i donar comoditat als clients, des de fa uns anys, alguns mercats donen la possibilitat als usuaris de pagar amb targeta, també el Mercat de Marxants de Tarragona. En aquest sentit, Daza explica que volen donar una imatge actual del mercat i que la gent digui: “anem als marxants, que està de moda”, com passava abans, lamenta. És per això que un dels reptes que es marquen és el de generar una bona imatge de la venda ambulant. “Hi ha molta gent que no ve perquè creu que al mercat es roben carteres, i això no és veritat”, assegura Daza. En aquest sentit, Daza remarca el pes històric dels marxants i recorda que “el mercat sempre ha fet un gran servei a la ciutadania, “especialment als anys 80, un temps en què l’oferta comercial era molt pobre. Llavors nosaltres hi vam ser, i volem continuar sent-hi”.