Centenars de persones van omplir el Palau del Parlament, el passat 8 d’abril, en un acte institucional amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano. L’esdeveniment, presidit per Carme Forcadell, presidenta del Parlament, també va comptar amb les intervencions del president de la FAGIC, Simón Montero, de l’enginyer aeronàutic Jacob Cortés, en nom del col·lectiu de joves gitanos, d’Israel Amaya, treballador d’Unicef i d’Amalia Cortés, membre de la junta directiva de l’associació Veus Gitanes.




El músic Joan Clota, ‘El nen’, interpretant la cançó ‘Vam entrar’.

La interpretació de la cançó ‘Vam entrar’, per part del músic Joan Clota, ‘El nen’, que explica com els gitanos van entrar pel nord de Catalunya ara fa 600 anys i la persecució soferta durant el nazisme, va donar el tret de sortida a un acte marcat pel to reivindicatiu.

To reivindicatiu dels parlaments





Durant la seva intervenció, la presidenta Carme Forcadell va reivindicar que “Catalunya és també gitana”, i va demanar al poble gitano que s’impliqui en “els reptes de futur de Catalunya per fer un país millor, més just, més democràtic i més lliure”. Forcadell va afirmar que la “fortalesa de Catalunya es troba en la diversitat, la pluralitat, i la suma d’identitats”, i va recordar les aportacions lingüístiques i musicals del poble gitano al llarg d’aquests anys.

D’esquerra a dreta: Simón Montero, president de la FAGIC, Carme Forcadell, presidenta del Parlament i Jacob Cortés, en nom del col·lectiu de joves gitanos.

La presidenta va refermar el deure de les institucions de “combatre les desigualtats que continuen existint” i va recordar l’impuls del Parlament per aprovar el Pla Integral del poble gitano a Catalunya, els diferents reconeixements que la cambra ha fet al poble romaní, la menció explícita que hi fa l’estatut i el doble objectiu d’aquest acte: de reconeixement i de recordatori dels greuges que al llarg dels segles ha patit el poble gitano, “perquè no es tornin a produir mai més”.

Jacob Cortés, Israel Amaya i Amalia Cortés, per la seva banda, van reivindicar el paper de “les noves generacions de gitanos”, i van demanar canvis, tant dins del poble gitano, “que s’ha d’obrir de ment perquè al s. XXI no es pot viure com fa cent anys”, apuntava Jacob Cortés, com a la societat, per tal d’eradicar-ne la discriminació. Israel Amaya va proposar que a les escoles s’hi ensenyi també “la història del poble gitano” i Amalia Cortés va reclamar més “apoderament de la dona gitana per trencar estereotips” i va animar els joves a reivindicar-se a través de les xarxes.

Simón Montero lliura a la presidenta Carme Forcadell el ‘ran kali’, la vara gitana.

El president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, Simón Montero, que va lliurar a la presidenta el ‘ran kali’, la vara gitana, com a símbol de reconeixement i respecte, va agrair al Parlament que un any més hagi acollit aquest acte i va encoratjar els joves a “sentir-se amos del seu destí i futur i acabar amb el silenci”.

Cerimònia del Riu 

Després de l’acte institucional i tal com marca la tradició, els actes es van traslladar a la vora del riu Besòs per a dur a terme una ofrena floral, en la coneguda com a ‘Cerimònia del Riu’.

Ofrena floral al Riu Besòs

Així, les dones van llançar pètals de flors a l’aigua com a símbol de llibertat i de l’èxode viscut pel poble gitano fa més de mil anys. Els homes, per la seva banda, van posar espelmes al riu, en memòria de les víctimes que van patir les conseqüències de l’odi i els atacs xenòfobs i racistes i en record dels nostres avantpassats, especialment, del mig milió de gitanos assassinats durant l’holocaust nazi. La cerimònia, que se celebra arreu del món, també es va dur a terme a altres ciutats catalanes com Tarragona, Girona o Sabadell.

GALERIA D'IMATGES: 8 d'abril, Dia Internacional del Poble Gitano

View stream on flickr