Des de mitjans del segle XIX els lingüistes de l’ l’àmbit indoeuropeu que han estudiat l’origen de la llengua gitana han convingut en que l’origen indi de la llengua romaní. Així ho testimoniaven les empremtes deixades en la llengua dels gitanos pels diferents idiomes dels paisos pels que havien passat, en el llarg itinerari que els portà de la India al sud de la Península hispànica.




Els gitanos apareixen a Europa a finals del segle XIII i arriben al sudest europeu al llarg del segle XV(*). Els mecanismes de segregació i exclusió social es generalitzarien ja a finals d’aquell segle. En els territoris dels principats centreuropeus rumanesos, per exemple, els gitanos serien sotmesos a un dur règim d’esclavitut, del qual no sortirien fins a mitjans del segle XIX .

La presència dels gitanos a Europa està documentada des de principis del segle XIV: estaven a Creta l’any 1322 i a Kosovo el 1389. Però la primera gran migració s’havia fet ja en el segle XIII per Moldavia i Crimea. Havien seguit el camí migratori que poc després farien tàrtars i turcs. Quan aquests foren derrotats es donarien les circunstàncies que afavoririen l’esclavització dels gitanos, com sería el fet de la presència de la peste negra, que assolà el territori de Valdaquia i les zones limítrofes i faria necessari el relleu d’una ma d’obra escassa. La majoria de la població gitana europea de l´epoca vivia exercint oficis poc considerats socialment o instalada en situacions de miseria i pobresa extrema. Alguns d’ells, però, eren “mestres ferrers”.





Ja en la seva primera gran emigració cap a Europa, els gitanos van ser coneguts com a “egipcians”. El nom els seria atribuït des de el prejudici desqualificador amb el que serien vistos en l’Europa moderna pels influents mitjans eclesiàstics de l’època: eren vistos com a gents amb vestits, costums, idiomes, pràctiques estranyes i arts esotèriques, com la màgia. L’estereotip antigitano estava servit. El nom d’egipcians se’ls va assignar des de la creença del seu origen en el “Petit Egipte” (la regió de Nicomedia, al costat anatoli del Bosfor ) i, segurament, per que aquest suposat origen permetia als clergat donar alguna explicació plausible sobre l’origen dels gitanos, des del punt de vista dels coneixements populars de la història sagrada. El cert, però, és que durant el segle XIV la influència egípcia i turca otomana en els territoris pels que passarien els gitanos havia estat una realitat.

 

reus gitanos.jpg

Consell d’Ancians Gitanos | fotografia: Diari de Tarragona

 

Alguns d’ aquests fets ens poden ajudar a entendre determinats mites dels “egipcians”, autèntics anti-estereotips contra les llegendes que els eren adverses. Un d’ells, per exemple, en que s’atribuïen el robatori d’un dels claus amb que crucificarien a Jesús el Natzarè, abreviant-li així els patiments de la creu. Un altre podria ser la justificació del seu pas per Europa com una peregrinació cap al sepulcre de Sant Jaume, a Santiago de Compostela, en compliment de determinades penitencies imposades per l’Església.

Un altre nom amb el que també serien coneguts seria el de “bohemians”. Amb ell es feia al·lusió tant a la seva procedència inmediata del centre de l’Europa, com al fet de que l’Emperador Segimon, August i rei d’Hongria, Bohèmia, etc., va expedir, l’any 1417, uns salconduits a uns grups de gitanos, que els hi van obrir les portes d’Hongria, Bohèmia i molts altres països europeus de l’Europa Occidental de l’ època. Segimon atribuïria rang de noble, a un tal Ladislas “voivoda de una certa nació de cíngars”.

De fet els grups familiars gitanos sovint presentaven els seus caps com a nobles, Ducs i Comptes, adoptant les formes dels llocs pels que passaven i, en part, el seu imaginari col.lectiu. Juan II de Aragó, per exemple, parlava, en un guiatge o salconduit del 1477 , d’ un tal “Conte Martí, capità o conductor dels bohemians del Petit Egipte”.

 


(*) Per ampliar aquesta nota històrica es pot consultar la magnífica obra de Javier Aguirre Felipe (2006) História de las itinerancias gitanas. De la India a Andalucía. Diputació de Zaragoza, Zaragoza.

Breus

Neix a Reus el primer Consell d’Ancians

El prop passat 7 de desembre es va presentar a Reus el Consell d’Ancians Gitanos. En la nostra cultura sempre hem derivat decisions de certa importància als ancians de les nostres comunitats, ja que tenim la convicció que els membres més grans gaudeixen de la saviesa que han adquirit al llarg de la seva vida i per tant estan més qualificats per governar, donar consells o gestionar altres formes de lideratge. Ara, oficialment, s’ha constituït a Reus un Consell que va ser presentat a l’espai municipal de La Palma. El Consell el formen 8 gitanos; dos de Cambrils, dos de Reus, dos de Tarragona i dos de Constantí.