En temps de canvis s’ha d’anar alerta de no perdre identitat. Ja saps, ho diu el poeta “qui perd els orígens perd la identitat”. Modernitzar­se, que de vegades vol dir fer el que et fan fer els amos del consum, ens pot fer perdre la identitat. Quin futur té el jove gitano que l’escola el fa exactament igual que els altres, però que no té un lloc propi per aprofundir les tradicions del seu poble? Pot ser un futur aigualit “imitant als altres”. No s’hi val.

I quan els matrimonis mixtes són una realitat, com serà la família de futur amb menys fills, amb una devaluació del sentit de la família gitana i ignorant el sentiment tan valuós de la d’una tradició admirable? Un difícil encaix entre la societat global i la identitat que es pot perdre. No s’hi val.

Els mitjans de comunicació quan van sempre en una direcció acaben influint tant que sembla no podem estar al marge. Mòbils, internets i altres ens van unificant. No s’hi val. No s’haurà de pensar com de la perifèria, o del món gitano s’influencia als altres? Per això va bé aquest tipus de publicacions en què es vol proclamar en veu alta què és ser gitano.

I l’aspecte religiós mereix molta atenció: independentment de quina religió hom pertany, es constata la pèrdua de fe i de pràctica religiosa com la societat que a la que estem incorporats. Avançar en aquest àmbit vol dir no quedar­se només amb un aspecte sentimental o de grup estufa, que vol dir acomodar­se amb els qui em donen raó. Creure que és fonamental fer referència a Déu davant tot el que passa, vol dir posar­hi profunditat,tenir sentit crític i ser valent dir el que creiem.

El Papa Francesc, autèntic líder mundial, va fer un elogi els prop de 5000 gitanos que es van trobar a Roma, el setembre passat, amb motiu dels 50 anys de la primera trobada de 2000 gitanos amb Pau VI. El plantejament que allí es va transmetre fou el reconeixement del’ètnia gitana, el fet de reclamar la bona imatge i la necessitat de jugar net per tal que allòque fa cada gitano sigui motiu de lloança i no de crítica i tingui un futur plenament integrat.

El present que escrivim amb els fets, estimula a reconèixer que ens cal avançar molt més i que no ens ha d’importar ser transparents, tant en l’economia, com en el fet de creure els pares ens van ensenyar. La pregunta com voldríem ser recordats en el futur?