El passat 22 d’agost els carrers Baixada de les Peixateries i el Cós del Bou van tornar a omplir­se per a celebrar la cinquena Festa Gitana de Tarragona. Sí, ja en van cinc! Com cada any, passades les festes de Sant Magí, la Part Alta de Tarragona continua de celebració, i és que el veïnat i gent de fora vila ja tenen la data anotada als seus calendaris.

La jornada començava de bon matí, a les nou, puntuals, es va servir un esmorzar pels més matiners. Fesols amb llonganissa per a tots els que s’hi van apropar. És cert que la majoria dels assistents en aquella hora agafaven forces pel que vindria després, el campionat de botifarra, i també perquè sabien que el dia seria llarg i calia esmorzar bé. A dos quarts d’onze, just davant del local de l’Associació Gitana de Tarragona les taules amb els tapets ja estaven a punt per a començar a remenar les cartes. Mentrestant, els participants anaven prenent posicions amb les seves parelles i s’acabaven els cafès. Entre ganyotes i algun crit sense mala intenció s’anava resolent el campionat i, de mica en mica, el carrer s’omplia de vianants, dels habituals fidels a la festa i d’algun turista encuriosit per saber el què si celebrava. I és que ja ens trobàvem al bell migdia, els quatre núvols que amenaçaven pluja s’havien esfumat, i l’ambient era idoni per a fer un bon vermut.

Sansa

Autor: Sansa

Al llarg del matí s’havia instal·lat el braser on es couria, durant tot el dia, un vedell de grans dimensions. El fogonet de gas i l’olla de musclos ja estaven en marxa, i també les gambes que es servirien amb el vermut. Els altaveus de l’escenari començaven a exclamar­se, les guitarres i caixons anunciaven que ballaríem, i és que el vermut l’acompanyaria un concert de rumba catalana. El Cós del Bou era ple de gom a gom, bon ambient i somriures pintaven el dissabte. Molts i molts turistes preguntaven per l’acte; “is the gipsy festival of the city”, els dèiem; llavors encara somreien més. La diversitat de persones, de classe, de nacionalitat, d’ètnia, era tan diversa que mostrava la interculturalitat de Catalunya en un tros de carrer. La rumba prenia el protagonisme, els balls i els brindis. Semblava que el temps no passava, que s’havia aturat i que ningú tenia pressa en anar dinar. I així es va allargar el vermut fins passades les tres de la tarda, hora d’anar a dinar.

Recuperades les energies i havent descansat vam tornar a la càrrega. Aquest any hi havia una sorpresa que no va deixar a ningú indiferent. Un espectacle amb cavalls i una “bailaora” de màxim nivell! Es va crear un passadís al llarg del carrer i el “show” dels cavalls va posar la pell de gallina a tots els que ho veien. Mentrestant, la carn de vedella s’acabava de fer després de més de deu hores damunt la brasa. Acabat l’espectacle, amb una organització impecable, es van muntar i parar totes les taules pel sopar. La gent havia anat comprant els
tiquets durant tot el dia, i la cua per agafar el sopar arribava al carrer de l’Enrajolat. Feia goig! La vedella, perfecte. L’ambient, excel·lent. Havent sopat els cavalls van tornar a fer unes últimes passades mentre l’orquestra es preparava per actuar.

Els Compás de Rumba ja estaven preparats i començava el ball que s’allargaria fins a la matinada. Els gitanos ben mudats vam ser els primers a lluir ballant. Ràpidament tothom si va apuntar. De Barcelona, de Perpinyà, de Reus, de Cambrils i Vila­Seca; turistes i habituals… Tothom s’ho va passar tan bé que només ens queda dir: Fins l’any que ve!